"Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i tercer, escric en català perquè em dóna la gana." (Montserrat Roig)

dimecres, 12 d’abril de 2017

Escollir la vida, però de veritat


Que el dia de Nadal de 2016 es morís en George Michael va ser una broma cruel del destí i una desgràcia per a la música (en un any que ja havia començat marcat per l'adéu a en David Bowie). Un autor que va compondre èxits entre el pop, el rock suau i el jazz més intimista, que tenia un físic especialment agraciat, una veu vellutada i sensual i la manera de moure's d'un déu pagà desacomplexat estava destinat a aportar obres encara més grans a la música. Morir-se a 53 anys implica que t'han quedat encara moltes coses per a dir i per a donar. El problema és quan tens un enemic que resideix dins teu mateix. Perquè la mort d'en Giorgios Kyriacos Panayiotou no es va deure a un accident ni a una malaltia malaurada sinó a un infart de miocardi provocat per anys d'excessos amb l'alcohol, les drogues i tota mena de merdes. I si és cruel que l'autor d'una cançó nadalenca per excel·lència es mori justament el dia de Nadal, amb els altaveus dels carrers i de les botigues emetent-la tothora, també ho és que als inicis de la seva carrera, quan formava part del duet Wham, es vestís amb una samarreta que duia el missatge explícit "Choose life". No tinc cap dubte que en George Michael, com altres tantes persones, no necessàriament riques ni famoses, que potser es creuen que estan per sobre del bé i del mal i que els excessos no els passaran factura, realment es pensava que vivia d'acord amb el missatge legítim i saludable d'escollir la vida, però la realitat el va contradir.



* Nota a banda: els que seguiu el blog ja us haureu adonat que fa molt de temps que no hi escrivia res. De fet, aquest articlet sobre en George Michael va quedar a mig fer en haver-me sobrevingut un grapat de circumstàncies que m'han tingut una mica allunyada (del blog, no pas de l'escriptura). Espero reprendre, doncs, a partir d'ara, el ritme de publicacions habitual.


1 comentari:

  1. Tant temptar la sort i sobrepassar-se amb excessos al final passa factura. Quina llàstima

    ResponElimina