aquí). Pel que fa al meu article, el vaig intitular "Maleïts humans" i podeu llegir-lo tot seguit, sense que hi hagi modificat ni una coma:
Maleïts humans
Permeteu-me que avui sigui destralera, políticament
incorrecta i molt, molt derrotista, però és que em sembla que aquí, en aquest
planeta nostre, el que cal és una bona escabetxada general. Fa uns dies que he vist les imatges
d’unes inundacions a les Canàries, on la zona costera ha quedat pràcticament
arrasada, ben bé arran d’uns xalets que hi ha per allà. La mar recuperant els
seus dominis mil·lenaris, això és el que he vist. I després hi ha les inundacions recents a París i al Regne Unit, a banda de tota mena de catàstrofes naturals que s'esdevenen cada dos per tres arreu del planeta. Cada vegada que se’ns informa
d'aquesta mena de notícies me'n recordo del film “El planeta dels simis” (el bo, l’original
del 1968, el d’en Charlton Heston, ja ens entenem). Com fa el protagonista al
final, de vegades jo també maleeixo els humans, tota la raça sencera. Perquè no és només
que el canvi climàtic sigui una realitat esgarrifosa causada per nosaltres
mateixos i de la qual tenim proves diàriament. És que, per acabar-ho d’adobar,
només cal veure les notícies o una estona de no res de telescombraria o com es
comporta certa gent pel carrer, per adonar-se de la manca de valors, d’ètica,
de compassió, de seny, de totes les coses bones que calen per ser persona, que
pateix la societat en general, en tots els àmbits en general, a tot el món en
general. I això porta a la manca de respecte per la Natura, a desestimar les veus que clamen per aturar el canvi climàtic, a continuar vivint d'aquesta manera insostenible. Per això sovint penso que no hi perdríem gaire si la Natura, revoltada d’una vegada per
totes i farta de tots nosaltres, es cruspís amb avidesa tot el mal que la
nostra espècie ha produït al Planeta i a la humanitat mateixa, per tal de
renéixer i que en quedés una Terra sense humans, amb els simis fent el seu paper
de simis, amb els cavalls fent de cavalls en llibertat, perquè ningú —ni humà
ni simi— no té dret a pujar-s’hi a les gropes. Que ho fes d’un cop sec, si pot
ser. Perquè a base de tsunamis, terratrèmols, inundacions i altres desastres
l’únic que s’aconsegueix són petites agonies que, massa sovint, perjudiquen als
més humils, als que en tenen menys culpa, i commocionen les persones de bona
voluntat. Si estigués a la meva mà (vull dir, si jo fos la Natura mateixa, no
pas algú amb poder i diners, que no són res), jo el que faria és adormir pietosament en un son
etern els humans més justos i fer sucumbir, sota l’aigua, el foc o el que
s’escaigui i sense gaires miraments, els malvats per acció o per omissió i els
que més culpa tinguin de tot plegat. I, a partir d’aquí, fos en negre per a la
Humanitat i aires nous al resplendent planeta blau.