tag:blogger.com,1999:blog-49039911334381330972024-03-13T04:08:04.912+01:00Dèries eclèctiquesEnderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.comBlogger51125tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-86065660019813625172023-04-21T20:16:00.000+02:002023-04-21T20:16:08.812+02:00Els perills de remenar el passat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI66Asbg1eeHD2cAR7GyfWwj3LYL4EYda99uBAyYs2E6nVYlP4Z66QYTj4hTA1fkycFQl89Bpczxx5n81-t3PI4ef4X_H692Ps_Z-rnZ---3fPvEFnFg-ir_H9nA37ldZQJXMX1t5bkjGG_A_B_YgJvbrBU9tMVeH8yGWBbCNHLh7_3vYGe-BnzwEgtw/s4608/20230421_184448.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI66Asbg1eeHD2cAR7GyfWwj3LYL4EYda99uBAyYs2E6nVYlP4Z66QYTj4hTA1fkycFQl89Bpczxx5n81-t3PI4ef4X_H692Ps_Z-rnZ---3fPvEFnFg-ir_H9nA37ldZQJXMX1t5bkjGG_A_B_YgJvbrBU9tMVeH8yGWBbCNHLh7_3vYGe-BnzwEgtw/s320/20230421_184448.jpg" width="240" /></a></div>Avui aquest blog acull novament un llibre de l’escriptora
barcelonina Sílvia Romero i Olea, a qui en una ressenya anterior vaig definir
com a “escriptora tot terreny, admirablement prolífica, que salta reeixidament
entre gèneres” (podeu llegir-ne més detalls a la ressenya en concret, sobre la
novel·la <i>El Jurament</i>, en <a href="http://deries-eclectiques.blogspot.com/2019/03/novella-historica-amb-anima-de-thriller.html" target="_blank">aquest enllaç</a>). Celebrant que s’acaba de publicar la segona edició d’<i>Ànima mesquina</i>, un llibre molt anterior de
la mateixa autora que també vaig ressenyar en el blog (podeu llegir la ressenya
<a href="http://deries-eclectiques.blogspot.com/2020/05/merce-es-un-nom-molt-bonic.html" target="_blank">aquí</a>), i aprofitant la imminència de la Diada de Sant Jordi, avui parlem de la
novel·la <i>La noia del retrat </i>(2022), que
és la segona part d’<i>Ànima mesquina </i>i
reprèn la historia d’un personatge que va acabar sent secundari davant la força
inaudita que va prendre la protagonista.<p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els qui hàgiu llegit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ànima
mesquina,</i> o bé hàgiu llegit la ressenya feta en aquest blog, recordareu que
estava protagonitzada per una dona que es deia Mercè i que era una mala
persona, egoista, sense capacitat empàtica ni humanitat. Una de les nombroses
mesquineses que aquest personatge cometia al llarg de la novel·la era
l’abandonament en un orfenat d’en Josep, el seu fill de mesos, no pas perquè
passés penúries sinó perquè, simplement, no volia fer-se’n càrrec. I a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La noia del retrat</i>, Romero recupera el
personatge d’en Josep i li dóna tot el protagonisme que es mereix i que molts
lectors li demanaven.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">En Josep, a diferència de la seva mare, és un home bo, un
personatge entranyable a qui el narrador de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
noia del retrat</i> va seguint des que és abandonat fins que es fa adult. I
sempre té dins l’ànima aquell rossec de no haver pogut conèixer la mare. Tant
se val que visqui envoltat de l’amor de les persones que l’acullen de petit i
l’ajuden a fer-se home: la mancança de la mare desconeguda és un trauma que
necessita ser guarit. I, tot i que les persones bones amb qui en Josep estableix
vincles familiars malgrat que no hi té parentiu sanguini, algunes de les quals van
conèixer de primera mà les característiques abjectes de la mare absent,
l’adverteixen dels riscos que corre si s’hi posa en contacte, el noi acaba
anant a cercar-la i, per fer-ho, li cal viatjar des de Las Palmas fins a Barcelona.
<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Com bé li repeteixen les persones que l’envolten, remenar el
passat pot ser perillós i també ho és anar-lo a cercar d’una manera potser eixelebrada
tot i que sigui una necessitat gairebé vital. I en Josep, finalment, aconsegueix trobar el rastre de
la seva mare i acaba coneixent una veritat que li fa encara més mal que
l’absència permanent i el desconeixement en què havia viscut tota la vida. Per
saber quina és aquesta veritat cruel i despietada, i quina mena de juguesca
perversa li té reservat el destí al pobre Josep, cal que llegiu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La noia del retrat</i> i que conegueu amb
detall tota la confluència de vicissituds per on passa el protagonista.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La noia del retrat</i>
Sílvia Romero ha construït una història imaginativa i entretinguda, ambientada en
un arc temporal situat entre el 1940 i el 1970, on no hi manquen les
referències a aquella Barcelona de fa molts anys, més grisa i austera però més
bonica i catalana que no pas la d’avui. De fet, la novel·la és, també, un cant
d’amor al barri de l’autora, el Poble Sec, en les descripcions acurades i
rigoroses dels carrers tal com eren en l’època que s’hi retrata. Un dels trets
que distingeixen Sílvia Romero com a novel·lista és, precisament, la tasca
exhaustiva de cerca documental que sol fer per tal de descriure de manera
adient els escenaris i les particularitats quotidianes de les èpoques que li
plau reviure damunt del paper.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Sílvia Romero se serveix de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La noia del retrat</i> per fer reflexionar el lector sobre la
importància del passat, de la nostàlgia i de l’enyor, fins i tot, d’allò no
viscut. I també sobre la bondat que es pot trobar en algunes persones, de la
compassió, la comprensió i l’estimació, valors que fa temps que estan tan poc
en boga i que són tan necessaris si volem sobreviure com a societat. Uns valors
que propicien que es creïn aquells fils misteriosos fets d’afinitats i d’estima
entre persones diferents que acaben sent molt semblants.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Si us atanseu a la lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La noia del retrat</i>, de Sílvia Romero i Olea, trobareu una història
amena, narrada amb agilitat i mestria, amb descripcions minucioses i ben
construïdes, que us farà passar unes hores ben plaents.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b>Botons de mostra:<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b>“Josep torna a caminar per Barcelona abandonant rere seu el
monument a Colom. Ocupat en l’embrolla de pensaments que el capfica s’oblida de
l’itinerari que ha de seguir i avança Rambles amunt, deixant-se seduir per
l’estrany ambient del passeig, entre el caràcter urbà de la gran ciutat i
l’aroma pintoresc per l’amalgama de personatges que hi circulen, i sense adonar-se
que algú va rere les seves passes. Té el cap massa ple de records.”<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b>“Camina a tocar de les façanes: el bar Chicago, remodelat
des de fa només quatre anys i ocupant tot el xamfrà; la gelateria Sirvent, amb
les copes amb boles de gelats que mai no ha provat; les dues cerveseries, l’una
al costat de l’altra: la Moritz, amb l’amora de cervesa que surt en passar-hi
pel davant i la Bohemia, de la fàbrica Damm, amb entrada per la Ronda de Sant
Pau i pel carrer Marqués del Duero i que té, com a atractiu afegit, un cinema a
l’aire lliure a la terrassa de dalt que Gabriel, malgrat haver intentat
colar-se, mai no ha aconseguit veure; i a la cantonada amb el carrer d’Aldana
la cafeteria Géminis, que des de fa un parell d’anys ha adoptat el nom d’el
Jabalí, de la xarcuteria del costat, en unir-se en matrimoni ambdues famílies i
unificar el negoci.” <o:p></o:p></b></span></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #990000;"><b><br /></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #990000;"><b>“—Per què et
vas fer puta? —pronuncia enmig del silenci, i és conscient d’haver-ho dit en
veu alta quan s’escolta la pròpia veu. <o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #990000;"><b>La dona abandona l’aguait i es tomba amb ronseria cap al seu
interlocutor. A la comissura dels llavis es perfila un inici de ganyota que
Pedro no sap detectar, i per aquest motiu s’atribola tot ell, sabedor del
despropòsit del comentari. Però en realitat el rictus que Sofía està controlant
és el del riure, perquè amb els anys de convivència que porten sota el sostre
de la fonda li diverteix el sobtat interès.”</b></span><o:p></o:p></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-33315122952560192812023-03-19T09:36:00.000+01:002023-03-19T09:36:21.131+01:00Maleïts humans!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRyAZp5MBf0zZGW_H-ZvMTTZvefxuGONlJC_022azP0-4ilLIe1spdpTGdQb-JqELP-A8LjMaqDe04ijJdQV5JsaHBMAaCV4MZWs5lSQ3sv090po50nsrtlncWa77gHa9svA-OXT25eLXl/s1600/MALDIGO-HUMANOS_befunky.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1407" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRyAZp5MBf0zZGW_H-ZvMTTZvefxuGONlJC_022azP0-4ilLIe1spdpTGdQb-JqELP-A8LjMaqDe04ijJdQV5JsaHBMAaCV4MZWs5lSQ3sv090po50nsrtlncWa77gHa9svA-OXT25eLXl/s400/MALDIGO-HUMANOS_befunky.jpg" width="351" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-family: helvetica; mso-ansi-language: CA;">Fa tres anys estàvem confinats, arreu del Planeta. Feia pocs dies que havia començat aquella situació tan atípica, tan distòpica, tan desconcertant. Hi va haver gent que deia que d'allò en sortiríem havent-nos fet millors persones (sempre hi ha veus farigoleres), però no ha estat així ni sembla que n'hàgim extret cap lliçó. Avui he decidit recuperar aquest article que vaig escriure a mitjan 2017, tres anys abans de la distopia global, on expressava la meva ràbia davant el que estava passant amb el nostre Planeta, un sentiment del tot alineat amb el que manifesta l'esplèndida cantautora catalana Marta Shanti a la seva cançó Terra (no us la perdeu, podeu escoltar-la al seu canal de YouTube clicant </span><div><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=pQWMdvJkHwI" target="_blank">aquí</a>). </span>Pel que fa al meu article, el vaig intitular "Maleïts humans" i podeu llegir-lo tot seguit, sense que hi hagi modificat ni una coma:</span></div><div><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div><div><span style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Maleïts humans</span></div><div><span style="font-size: medium;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Permeteu-me que avui sigui destralera, políticament
incorrecta i molt, molt derrotista, però és que em sembla que aquí, en aquest
planeta nostre, el que cal és una bona escabetxada general. Fa uns dies que he vist les imatges
d’unes inundacions a les Canàries, on la zona costera ha quedat pràcticament
arrasada, ben bé arran d’uns xalets que hi ha per allà. La mar recuperant els
seus dom</span>inis mil·lenaris, això és el que he vist. I després hi ha les inundacions recents a París i al Regne Unit, a banda de tota mena de catàstrofes naturals que s'esdevenen cada dos per tres arreu del planeta. Cada vegada que se’ns informa
d'aquesta mena de notícies me'n recordo del film “El planeta dels simis” (el bo, l’original
del 1968, el d’en Charlton Heston, ja ens entenem). Com fa el protagonista al
final, de vegades jo també maleeixo els humans, tota la raça sencera. Perquè no és només
que el canvi climàtic sigui una realitat esgarrifosa causada per nosaltres
mateixos i de la qual tenim proves diàriament. És que, per acabar-ho d’adobar,
només cal veure les notícies o una estona de no res de telescombraria o com es
comporta certa gent pel carrer, per adonar-se de la manca de valors, d’ètica,
de compassió, de seny, de totes les coses bones que calen per ser persona, que
pateix la societat en general, en tots els àmbits en general, a tot el món en
general. I això porta a la manca de respecte per la Natura, a desestimar les veus que clamen per aturar el canvi climàtic, a continuar vivint d'aquesta manera insostenible. Per això sovint penso que no hi perdríem gaire si la Natura, revoltada d’una vegada per
totes i farta de tots nosaltres, es cruspís amb avidesa tot el mal que la
nostra espècie ha produït al Planeta i a la humanitat mateixa, per tal de
renéixer i que en quedés una Terra sense humans, amb els simis fent el seu paper
de simis, amb els cavalls fent de cavalls en llibertat, perquè ningú —ni humà
ni simi— no té dret a pujar-s’hi a les gropes. Que ho fes d’un cop sec, si pot
ser. Perquè a base de tsunamis, terratrèmols, inundacions i altres desastres
l’únic que s’aconsegueix són petites agonies que, massa sovint, perjudiquen als
més humils, als que en tenen menys culpa, i commocionen les persones de bona
voluntat. Si estigués a la meva mà (vull dir, si jo fos la Natura mateixa, no
pas algú amb poder i diners, que no són res), jo el que faria és adormir pietosament en un son
etern els humans més justos i fer sucumbir, sota l’aigua, el foc o el que
s’escaigui i sense gaires miraments, els malvats per acció o per omissió i els
que més culpa tinguin de tot plegat. I, a partir d’aquí, fos en negre per a la
Humanitat i aires nous al resplendent planeta blau.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]--></div>
</div>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-37530502964108960482023-03-08T15:32:00.000+01:002023-03-08T15:32:44.346+01:00Diada Internacional de la Dona<p><span face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #262626;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 14px; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdXFpj127NQlUEQSRAj3oHAbiuv3rQ_jPJxjWDGFqG0qZeIc4AlqDT380JD2B87Kh7Dy9KA0sGpO4-hZiAyi8V1WfiMWclaFVVCuLBsAzWqP_DUfGFlQNudnxQWP2A3-5Cuz-vmR5HQKW_rlSoZF45cHF9nx9bKkWJvW-hOXpmZQMr3KKwvrmGEu8iHg/s1280/foto%20gloria%20steinam.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdXFpj127NQlUEQSRAj3oHAbiuv3rQ_jPJxjWDGFqG0qZeIc4AlqDT380JD2B87Kh7Dy9KA0sGpO4-hZiAyi8V1WfiMWclaFVVCuLBsAzWqP_DUfGFlQNudnxQWP2A3-5Cuz-vmR5HQKW_rlSoZF45cHF9nx9bKkWJvW-hOXpmZQMr3KKwvrmGEu8iHg/w400-h225/foto%20gloria%20steinam.png" width="400" /></a></div><br /><p></p><p><span face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #262626;">Estimem-nos, avui, cada dia i tothora, a nosaltres mateixes i les unes a les altres. </span><span face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #262626;">Al costat dels homes bons que ens respecten i fan camí a prop nostre. </span><span face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #262626;">I recordem, sempre, la lluita de les qui ens han precedit: si nosaltres, ara, estem una mica bé, és gràcies a elles. </span><a class="x1i10hfl xjbqb8w x6umtig x1b1mbwd xaqea5y xav7gou x9f619 x1ypdohk xt0psk2 xe8uvvx xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r xexx8yu x4uap5 x18d9i69 xkhd6sd x16tdsg8 x1hl2dhg xggy1nq x1a2a7pz _aa9_ _a6hd" href="https://www.instagram.com/explore/tags/sororitat%F0%9F%92%9C/" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: white; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; list-style: none; margin: 0px; outline: none; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" tabindex="0">💜</a></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-25229557956801510962022-08-13T11:07:00.003+02:002022-08-13T11:07:46.328+02:00La immensitat d'una novel·la molt breu<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_qCd6rFhT983e2SILMxGPnXGMVEH6sPjt6-NlOoSB4tth8P2lql_Hgedjd4YvgOT6J-XhhTiAsA09pM_4BHqEySdA-4efYoLtXI2FrG7OqV3syvdEL0cDJOiefj7beN7bmKwozYw7oKK3lLtOlEDNy6lXenS9n-_IGKDt-T6-34vzC-hI05UZKtksQ/s4608/20220621_075411%20(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_qCd6rFhT983e2SILMxGPnXGMVEH6sPjt6-NlOoSB4tth8P2lql_Hgedjd4YvgOT6J-XhhTiAsA09pM_4BHqEySdA-4efYoLtXI2FrG7OqV3syvdEL0cDJOiefj7beN7bmKwozYw7oKK3lLtOlEDNy6lXenS9n-_IGKDt-T6-34vzC-hI05UZKtksQ/s320/20220621_075411%20(1).jpg" width="240" /></a></div><span style="font-size: medium;"><i>Coses petites com
aquestes</i> és el segon llibre que llegeixo de l’escriptora irlandesa Claire
Keegan. Una novel·la breu, com l’anterior, <i>Tres llums</i>, també publicada dins la col·lecció Micra, d’editorial
Minúscula, una col·lecció de llepolies, autèntiques llaminadures literàries. La
historia és aparentment senzilla, i comença com un retrat costumista d’un poble
de la Irlanda rural, un retrat que podríem qualificar d’entranyable si no fos que aquest és
un mot amb una càrrega ensucrada que no té res a veure amb el que realment ens
transmet el llibre ni amb la manera de narrar de Keegan.</span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Coses petites com
aquestes</i> és un llibre d'aparença petita que, en les poques pàgines que ocupa, encomana ganes de viure i ens
interpel·la d’una manera profunda. Perquè, en arribar al final de la lectura, com
s’esdevé en la bona literatura, venen les reflexions: comprenem les motivacions
que condueixen el protagonista a prendre la decisió que pren? Les compartim?
Actuaríem com ell? Com serà la vida, a partir d’ara, a cals Furlong, personatges principals de la història? Només per
això ja val la pena la lectura, però a més hi ha tot el camí previ, aquell
desplegament de detalls quotidians, de descripcions breus i precises que ens
situen en els escenaris on transcorre l’acció. I també hi ha les reflexions del
protagonista sobre el seu propi passat, les converses amb la seva dona, els
silencis de cadascun i el que aquests silencis suggereixen. Cal molt de talent
per encabir tanta humanitat en un llibre tan petit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">L’obra té un aire tan dickensià que durant la lectura m’he
sorprès a mi mateixa imaginant-me els protagonistes vestits d’època quan, en
realitat, els fets s’esdevenen a mitjan anys vuitanta del segle XX. Però això és
perquè l’ambient rural, la descripció de les tasques domèstiques a què es dediquen
la dona i les filles del protagonista i tot el que envolta la feina dels obrers
de la fàbrica propietat del marit, fins i tot la manera de captenir-se dels
personatges, tot plegat contribueix a crear aquesta atmosfera pròpia de
novel·la de Dickens. Hi contribueix, també, el fet central de la història, que
involucra les monges d’un convent i que va causar un bon rebombori en la
societat irlandesa del moment per com d’anacrònica semblava la situació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Caldrà que llegiu la novel·la i arribeu fins al final per
tal de saber de què parlo, però ja és aquesta la funció d’una ressenya: fer-vos
venir ganes d’agafar el llibre i devorar-lo. En poques hores el tindreu llegit,
però després encara us acompanyarà durant un quant temps perquè se us haurà
quedat ben endins. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Botons de mostra<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">“...es va trobar preguntant-se si tenia cap mena de sentit
estar vius sense ajudar-se els uns als altres. Era possible continuar al llarg
dels anys, les dècades, tota una vida, sense mai ser prou valent per anar en
contra de l’estat de les coses...?”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">“Va pensar en la senyora Wilson, en les seves bondats
quotidianes, com l’havia corregit i animat, en les coses petites que havia dit
i fet i que s’havia negat a fer i dir i que devia saber, les coses que, quan se
sumen les unes amb les altres, dones una vida.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">“I que bonic que era ser allà on eres i deixar que per una
vegada la situació et recordés el passat, tot i l’amargor, en lloc de mirar
sempre cap a la mecànica dels dies i els problemes que havien de venir, que
potser no arribarien mai.”</span><o:p></o:p></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-80216276486387301442022-06-22T09:48:00.000+02:002022-06-22T09:48:06.659+02:00El que ens endurem<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div><span face="Verdana, sans-serif"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRxfsm-ubOpHMfrnFPfH28VdmUaKZyYJ5aEK8fdV-vN44KP4CgbPgQcBpsHyDiAbjzXoBWtiX74PS8WoCJyUV49DCwOGmSEK-ed9utcIm-3N1W_rl-gKHP2tTAMOuj5uMB9-o_WmW3ko9Z/s604/margarides+arran+de+mar_calafat.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="604" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRxfsm-ubOpHMfrnFPfH28VdmUaKZyYJ5aEK8fdV-vN44KP4CgbPgQcBpsHyDiAbjzXoBWtiX74PS8WoCJyUV49DCwOGmSEK-ed9utcIm-3N1W_rl-gKHP2tTAMOuj5uMB9-o_WmW3ko9Z/s320/margarides+arran+de+mar_calafat.jpg" width="320" /></a></div>"No
suporto la injustícia, el racisme, la intolerància, l’homofòbia, el feixisme, tot
això que sembla obvi... però tampoc suporto el bonisme estúpid, la correcció
política estèril; en definitiva, l’estupidesa humana. La bondat ben entesa, la
de debò, la compassió, l’amabilitat, el respecte i la paciència amb els altres,
aquests valors tan poc “de moda”, aquests sí que són importants i són els que
ens distingeixen com a éssers humans realment evolucionats. </div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif">Em
considero encara immergida en el procés d’intentar ser una bona persona. Recordo
que en Lluís Llach, en el seu concert de comiat a Verges, l’any 2007, va dir que
el dia que a una criatura se li pregunti què vol ser de gran i contesti “una
bona persona” segurament la societat que somniem estarà molt més a la vora. Crec
que aquest ha de ser un dels objectius més importants de la vida de tothom. Cal
que intentem ser bones persones, en el sentit autèntic del terme, perquè això
és el que veritablement ens endurem de la vida." (</span>Anna Porquet Botey - Fragment del text "Qui sóc")</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa uns quants mesos, en concret el passat 22 de novembre de 2021, la locutora Eugènia Oliveras em va entrevistar al seu programa Món Global, de Ràdio Vallromanes. Va iniciar el programa llegint aquest fragment d'un escrit meu mentre de fons sonava la cançó <i>Your Song</i>, d'Elton John. Les músiques que apareixen en el programa van ser escollides per mi i durant la conversa en vaig anar explicant els motius. Vam parlar de diverses qüestions, fent una mica de miscel·lània, i després ens vam centrar en l'escriptura i en els llibres que he publicat fins ara*. També en vaig llegir alguns fragments en veu alta. Podeu escoltar l'entrevista sencera clicant en aquest enllaç: <a href="http://radio.vallromanes.cat/radios/mon-global/2021/11/22/anna-porquet-mp3" target="_blank">http://radio.vallromanes.cat/radios/mon-global/2021/11/22/anna-porquet-mp3</a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">*Canviar la realitat, Els Grups de Defensa de la Llengua i l'aplicació de la teoria sociolingüística a l'activisme lingüístic (Ed. del 1979), La segona dona i altres criatures ferides (Espai Literari, 2018), Descalces per casa (El Punt Volat, 2021)</p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-63663186404036650972021-06-27T09:13:00.000+02:002021-06-27T09:13:25.959+02:00Aloma i Adolphe, o Rodoreda i Constant<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBOdGlzpoDV4944E3Jj520tSfqK-qiSwPkPFIbWSxyyTOYxty1JY-LoCgB6VHDW9-KjOcwG5nLboceQr2YGUQmwhfuaFKBRs-NRs12I2AUybKnkhGWUsTEQTfz-L98NUdW1rwN0dARUNXo/s2048/20210627_080011.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBOdGlzpoDV4944E3Jj520tSfqK-qiSwPkPFIbWSxyyTOYxty1JY-LoCgB6VHDW9-KjOcwG5nLboceQr2YGUQmwhfuaFKBRs-NRs12I2AUybKnkhGWUsTEQTfz-L98NUdW1rwN0dARUNXo/s320/20210627_080011.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;">A setze anys vaig començar a endinsar-me en el món de la Mercè Rodoreda per mitjà d'<i>Aloma</i>. Eren els anys vuitanta i no recordo que me la fessin llegir a l'institut; suposo que hi vaig arribar per curiositat. Vaig rellegir-la per pur plaer unes quantes vegades, subjugada per la història que s'hi narra i per la gran descoberta que per a mi foren, en aquella època, el llenguatge rodoredià i la percepció que el català és una llengua literària de primera magnitud. Em va fascinar que cada capítol de la novel·la anés encapçalat per una cita literària. Una de les cites que Rodoreda inclou en aquesta novel·la em va quedar fixada a la memòria; era de la novel·la breu <i>Adolphe</i>, de Benjamin Constant. N'hi havia d'altres provinents de la mateixa font, però la que em va cridar tant l'atenció va ser la següent: </span><div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;"><br /></span></div><div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;"><span> </span><span> </span>"Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta <span> </span><span> </span><span> </span>unió ha d'ésser eterna."</span></div><div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjyaUC3G1ydsuQ1NUAImm2KPl7mkmhsSh5Uy0cOfy60yG1FY6litfGFdOsNcOMEZ3bIZzTWTIK_PPEDKSmTDTo_0A347ql-jKuAvaSYmVPxVbp7U6bN3K4HKM9pDecvtXT1sWk3fUrr1T/s2048/20210627_080118.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjyaUC3G1ydsuQ1NUAImm2KPl7mkmhsSh5Uy0cOfy60yG1FY6litfGFdOsNcOMEZ3bIZzTWTIK_PPEDKSmTDTo_0A347ql-jKuAvaSYmVPxVbp7U6bN3K4HKM9pDecvtXT1sWk3fUrr1T/s320/20210627_080118.jpg" /></a></div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;">És ben plausible que la traducció fos de la mateixa Rodoreda. Per fi, en una Setmana del llibre en català, en concret la de 2002, quan encara se celebrava a les Drassanes, vaig poder aconseguir la novel·la de Constant i, en llegir-la, vaig entendre per què la Rodoreda la tenia en tanta estima. I no em vaig estar d'escriure-hi una referència al record de com n'havia tingut notícia. Perquè sóc de les que escriuen, subratllen i marquen els llibres. I més quan m'aporten tanta felicitat lectora.</span></div><div><p></p><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;"></span><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;">I vosaltres, com us vau atansar a la literatura de Rodoreda? Vau arribar-hi perquè era lectura obligatòria o bé per interès lector? Coneixíeu la novel·la de Constant? Us agrada que els llibres incloguin cites literàries? I sou dels qui escriviu en els llibres? I si ho feu, és en llapis o en bolígraf o retolador? Jo sempre hi escric en llapis, excepte si és en l'espai de la dedicatòria; i, en alguna ocasió, marco amb retolador florescent. </span></div><div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;"><br /></span></div><div><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;">Us agrairé que, si us ve de gust, deixeu els vostres comentaris més avall.</span></div><div><br style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif;" /><br /></div>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-19120936991070629332021-06-21T09:19:00.000+02:002021-06-21T09:19:27.336+02:00Un film francès amb reivindicació del català inclosa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrLbOcDiv5TeKVNE6I1OJU0vGb0JRB-U-Nzo04nyuxgOtYZAd0exouFwNEEERTRGVU9Wz3prhNRvmvdyquv_-FneGbNzpZQRiRoa4AjLLT_PDxwTRy6Fwj-STGzPc4xzfscZ6QJbQRFTDi/s771/lauberge+espagnole.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="771" data-original-width="560" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrLbOcDiv5TeKVNE6I1OJU0vGb0JRB-U-Nzo04nyuxgOtYZAd0exouFwNEEERTRGVU9Wz3prhNRvmvdyquv_-FneGbNzpZQRiRoa4AjLLT_PDxwTRy6Fwj-STGzPc4xzfscZ6QJbQRFTDi/s320/lauberge+espagnole.jpg" /></a></div><span style="font-family: arial; font-size: medium;">L'any 2002 es va estrenar el film francès <i>L'auberge espagnole</i>, desafortunadament
conegut entre nosaltres per <i>Una casa de locos</i> (i per <i>Una casa de bojos</i>, amb el servilisme acostumat
a casa nostra), escrit i dirigit per Cédric Klapisch. És molt recomanable per diverses raons: perquè
és una comèdia sense astracanades ni carrinclonades i amb algun toc profund, perquè està ben rodada i és agradable de veure, perquè hi
apareix Barcelona (un grup d'estudiants d'Erasmus s'estan en un pis del Raval i
se'n descriuen les vivències durant un any), i perquè conté una escena clau,
que s'hauria de passar a totes les televisions i a totes les escoles, i sobretot als estudiants estrangers que es plantegen venir a estudiar a casa nostra, per tal
que entenguessin que a les terres de parla catalana, el català és la llengua
vehicular. L'escena consisteix en què un professor d'universitat es nega a fer la classe en castellà quan li ho demana una estudiant estrangera (crec recordar que era sudamericana)
i el professor li contesta que si volia que li fessin classe en castellà podia
haver escollit qualsevol universitat espanyola, i evidentment continua fent la
classe en català. Us confesso que vaig anar al cinema a veure aquest film quan el van estrenar només per poder veure aquesta escena. Tractant-se d'una pel·lícula francesa, l'escena esdevé una <i>rara avis</i> molt reconfortant i necessària. Tant de bo que el nostre cinema, el que es fa a casa nostra, i els programes i les sèries que es fan a TV3 continguessin escenes i moments d'aquest nivell de conscienciació lingüística. Ens hi va la llengua, ens hi va la vida del català.</span><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Com us he dit, el film és altament recomanable per tot de raons. Si podeu aconseguir-lo en DVD (o si el trobeu en alguna plataforma) us farà passar una bona estona. Hi surten
bons actors, entre els quals la francesa Audrey Tatou (quan encara no era gens coneguda)
i les nostres Cristina Brondo i Irene Montalà. I també hi tenen molt de protagonisme els carrers de Barcelona, retratats
tal com són, amb pixats de turistes inclosos, sense fer-ne un pastitx turístic i poca-solta com
el que perpetraria el senyor Allen uns anys després.</span></p><br /><p><br /></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-65635603036685225802020-12-13T09:45:00.000+01:002020-12-13T09:45:53.901+01:00Mireia Vancells i la passió per escriure<p></p><p><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwIR3M-k4fYZJVjjOvOHnleIBMc8jF_uCjFzCDx4h01LNrDVidvyLm7LWK-abVUN_iD5LVFizUHjyTdFqkARGtvTh5SPCKuj4xIYr9eENAAhe7-wVXk_Tt0WXHY0gPXMKpKmvW_g2toEXs/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="311" data-original-width="204" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwIR3M-k4fYZJVjjOvOHnleIBMc8jF_uCjFzCDx4h01LNrDVidvyLm7LWK-abVUN_iD5LVFizUHjyTdFqkARGtvTh5SPCKuj4xIYr9eENAAhe7-wVXk_Tt0WXHY0gPXMKpKmvW_g2toEXs/w209-h320/image.png" width="209" /></a></div><span style="font-size: 13.5pt; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.5pt;">Vaig començar a seguir l'escriptora Mireia Vancells en descobrir el compte que té a
Instagram, on és molt activa promocionant els seus llibres. Atreta per
l'etiqueta de "terror sobrenatural" amb què vaig veure que definia la seva novel·la </span><i style="font-size: 13.5pt;">L'home
de Déu</i><span style="font-size: 13.5pt;">, vaig decidir llegir-la. I vaig fer santament perquè em vaig immergir
en la lectura d'una novel·la fascinant, plena d'elements atractius (bruixeria,
remeieres, fantasia, l'eterna lluita entre el bé i el mal...), de narració
àgil, diàlegs fluids i una manera molt intel·ligent de crear intriga i d'atrapar
el lector. Aquesta novel·la, en concret, li va valdre el Premi de
Narrativa Ribera d'Ebre 2016 i va ser publicada per Cossetània Edicions. </span></div></span></div><p></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: CA;">Però
la carrera literària de la Mireia Vancells havia començat uns anys abans, el 2009,
quan es va autopublicar <i>El secret de la germandat</i>, una novel·la històrica
d'intriga monàstica. I des d'aleshores ha publicat altres novel·les (algunes en editorials reconegudes i d'altres que s'ha autoeditat), ha guanyat altres premis literaris (el Cubelles Noir 2019 per la novel·la negra <i>Artitmètica del crim</i> és el més recent), ha escrit contes per a llibres col·lectius, un
parell de peces teatrals que també han obtingut reconeixement i fins i tot s'han representat en escenaris, i col·laboracions en revistes com “Descobrir”. Mireia Vancells és, doncs, una escriptora experimentada tant en l'art d'escriure com en els aspectes menys
literaris de l’ofici: el de bregar amb editorials, drets d'autor, premis, agents i
llibreters. I, amb tota aquesta experiència acumulada a còpia d’anys, ara ha escrit
una nova novel·la, que avui us presento, editada per ella mateixa i que es ven exclusivament per Amazon. Es titula <i>Escriptors anònims</i> i, a la coberta, d'un vermell granatós ben suggeridor, afegeix una mena de subtítol que és més aviat una dedicatòria: "Una novel·la dedicada a les persones que escriuen i que no han aconseguit que una editorial publiqui la seva obra". </span><span style="font-size: 13.5pt;">Ara bé, </span><i style="font-size: 13.5pt;">Escriptors anònims</i><span style="font-size: 13.5pt;"> no és autoficció ni assaig sinó que és una novel·la amb tots els ets i uts, amb una trama molt imaginativa i original de la qual se serveix l'autora per retratar la realitat que coneix al voltant de les alegries, les dificultats i, fins i tot, les tramoies ocultes que envolten el fet de publicar un llibre. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 13.5pt;">La novel·la s'ambienta en un futur distòpic, als voltants de l'any 2040, poc després que una gran crisi energètica hagi trasbalsat el planeta. La història que s'hi narra, tanmateix, s'inicia unes dècades abans, durant la infantesa del protagonista, un home marcat per una situació familiar tristíssima que l'ha perseguit durant tota la vida. Ja adult, i havent descobert un secret esborronador on està implicat emocionalment i èticament, emprén un llarg viatge en vaixell on escriu la seva història. La narració que en resulta és un dels dos eixos de la novel·la; l'altre, que discorre en paral·lel a ulls del lector, són les reflexions al voltant de l'escriptura fetes per un grup de personatges que assisteixen a un </span><span style="font-size: 13.5pt;">espai rural de rehabilitació d'escriptors sense èxit per tal de "desintoxicar-se" de la dèria d'escriure. La relació que uneix el protagonista amb aquesta mena de teràpia és un dels enigmes de la novel·la i s'acaba resolent en un desenllaç escruixidor i molt ben resolt. </span><span style="font-size: 13.5pt;"> La novel·la es pot llegir des de diferents perspectives: és, també, un cant a l'amistat, hi apareixen elements de denúncia social i de justícia poètica i, per sobre de tot, és una història de dolor emocional profund i de supervivència.</span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 13.5pt;">Amb <i>Escriptors anònims</i>, Mireia Vancells torna a demostrar que és una escriptora d'una inventiva </span><span style="font-size: 13.5pt;">desbordant, capaç de crear unes trames originalíssimes on totes les peces acaben encaixant perfectament i provocant, com tota bona obra de ficció, alguna mena de trasbals en el lector. Com passa sovint en les seves novel·les, a <i>Escriptors anònims </i>el mar és escenari de bona part del desenvolupament de l'acció. La narració és àgil i entretinguda sense que hi manquin espais per a la reflexió, tot plegat amanit sovint amb </span><span style="font-size: 13.5pt;">tocs subtils d'àcida ironia. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 13.5pt;">No us perdeu aquesta novel·la de Mireia Vancells, o qualsevol altra que hagi escrit abans. És sempre un gaudi immergir-se en la seva narrativa fresca, enèrgica, trempada i sense pèls a la llengua i deixar-se portar de la seva mà entre els vitricolls de les seves trames. Ja he dit a l'inici que és una escriptora a qui segueixo; de fet, n'he llegit gairebé tota la producció (algunes obres, com les peces de teatre, les ha regalades gentilment per Internet). I m'agrada, francament, m'agrada molt el que escriu i com ho escriu. Per això la segueixo i per això us la recomano. </span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 13.5pt;">Si
voleu saber més sobre l'escriptora Mireia Vancells i la seva obra, podeu seguir-la a Instagram
o a Facebook, o bé consultar tota la informació que conté la seva pàgina web, que podreu consultar si cliqueu aquí:
<a href="mireiavancells.wixsite.com/escriptora" target="_blank">mireiavancells.wixsite.com/escriptora</a></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="color: #990000; font-size: 13.5pt;">Botons
de mostra:</span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="color: #990000; font-size: 13.5pt;">"Fa
dies que vam passar Gibraltar; va ser una travessa complicada. Mai no hauria
dit que en tan poques milles es poguessin concentrar un nombre tan elevat
d'embarcacions de totes les eslores, colors, modalitats i banderes. Un tràfic
infernal em feia témer per una col·lisió en qualsevol instant. I no tan sols
això: el patró es va haver d'esmerçar a vèncer un corrent advers que es va
desencadenar i que ens impedia d'avançar a la velocitat desitjada, com si una
força sobrehumana estigués fent força damunt nostre, com si el nostre
recorregut no complagués els déus i ens volguessin fer navegar enrere, com si
quelcom ens volgués retenir en aigües de la Mediterrània i ens impedís creuar a
l'altra banda. Com si el nostre desig d'anar cap a ponent agafés el destí a
contra-pèl i aquest ens empenyés a recular i reprendre la nostra vida
anterior."</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #990000; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: CA;">"Hi
ha records que només la bellesa del mar que m'envolta i la sensació d'esperança
que m'impregna em permeten de rememorar sense que em vingui plorera. Si no fos
per tot allò que de bo tenen les meves circumstàncies actuals, em seria
insuportable evocar aquelles memòries basardoses. L'oceà, el regust de
salnitre, la bellesa infinita de les postes de sol, la placidesa de les aigües,
el corprenedor espectacle de les fases de la lluna nit a nit, el ritme natural
de les hores que s'escolen calmosament sense haver de mirar el rellotge... són
coses que em reconcilien amb la vida."<o:p></o:p></span></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="color: #990000; font-size: 13.5pt;">"Un
escriptor bloquejat no hauria d'interessar ningú. És el personatge més absurd i
pocapena de tot l'univers sencer. Alguna vegada heu vist un cuiner incapaç de
cuinar? Que es col·loqui davant la cuina i digui va, avui cuinaré... i que no
li surti ni una truita? Ptijor: que no n'hagi feta mai cap, de truita? Mai de
la vida? I que tot i així s'anomeni a si mateix "cuiner"? O un
taxista que pugui al seu taxi i digui vinga, avui portaré gent amunt i avall de
la ciutat... i que sigui incapaç d'aturar-se quan veu un vianant amb el braç
enlaire? Doncs a mi em passa això... amb l'escriptura."</span></p><br /><p></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-12151181652322432872020-09-24T16:55:00.001+02:002020-09-24T16:55:54.640+02:00Els contes de Carme Alerm o l'exquisidesa del llenguatge<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicil_Ch6wmyrXPOG_kl9xsm7W60DQENOdngZUEGpvj5O7Nk8rCmieq8RgmhMsngAH8EIMjml8khenEmTL3hfqvnF_9MKZsVcKo4EwLsJL8tVEvQPaVlw0s9dQkSrs5SiCHf4Hk4EBHLmsz/s1259/20200804_123325.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="944" data-original-width="1259" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicil_Ch6wmyrXPOG_kl9xsm7W60DQENOdngZUEGpvj5O7Nk8rCmieq8RgmhMsngAH8EIMjml8khenEmTL3hfqvnF_9MKZsVcKo4EwLsJL8tVEvQPaVlw0s9dQkSrs5SiCHf4Hk4EBHLmsz/w400-h300/20200804_123325.jpg" width="400" /></a></div><div><p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Els qui seguiu aquest
blog sabeu que sóc entusiasta dels contes literaris i dels llibres que
n’apleguen, tant si són d’autoria col·lectiva com individual. Avui tinc el goig
de presentar-vos el recull ‘A sota veu’, de l’escriptora barcelonina Carme
Alerm, publicat per l’editorial Stonberg. Un recull que m’ha fet gaudir de
bones històries tant pel contingut i les giragonses de les trames com per la
forma en què estan escrites, amb un estil de llengua pulcre i ple de bellesa. El
llibre va tenir la mala sort de sortir en ple confinament, sense la
possibilitat de fer presentacions presencials. A aquesta dificultat malaurada
s’afegeixen les circumstàncies que és el primer llibre d’una autora encara
desconeguda i que l’editorial és molt petita, d'aquelles que van fent feina de formigueta per tal de donar veu a nous talents i donar oportunitat a bons textos, sense prejudicis. És
per tot plegat que considero que cal difondre’l sense treva per tal que arribi
al major nombre de lectors i que no es perdi en la voràgine de novetats amb què
ens inunden les editorials amb més mitjans. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Llegir la Carme Alerm és
llegir bones històries, narrativament molt ben travades i protagonitzades per
personatges amb unes vivències amb les quals es fàcil d’identificar-se perquè
ens són ben properes. Alerm coneix bé els misteris i les eines del gènere
conte, aquesta esfera perfecta cortazariana que constitueix un bon artefacte
literari, i per això domina la manera de fer bons inicis i bons desenllaços,
sap com dosificar la informació i com crear intriga i expectatives. Però llegir
la Carme Alerm és també llegir en un català gairebé perfecte, genuí, amb
ressons d’altres èpoques, quan cal, i sense grinyols. Aquest domini esplèndid
de la llengua permet l’autora de fer jocs amb el llenguatge i utilitzar-lo en
ocasions de manera simbòlica per enriquir encara més les seves històries.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">‘A sota veu’ aplega onze
relats que han estat guanyadors, al llarg dels anys, en diferents certàmens
literaris o bé s’han publicat prèviament a la Internet. No us penseu, però, que
és un recull heterogeni sense un nexe concret. El títol ‘A sota veu’ fa
referència a la manera com les dones han hagut d’explicar, al llarg del temps,
les seves vivències i neguits, sempre en murmuris, sense queixes ni
escarafalls; el subtítol “Relats en
femení” evidencia el fet que gairebé totes les protagonistes dels relats són
dones, en diferents períodes de la vida. Hi sovintegen dones velles amb les vides
marcades per la guerra i la postguerra, amb ferides que encara sagnen i retrets
que encara els omplen els paps, i que continuen lluitant, com les més joves,
per adaptar-se i sobreviure als mals de la societat actual, però també hi
apareixen nenes desconcertades, adolescents que s’esforcen per comprendre les
àvies o dones fetes i dretes amb càrrec de consciència. La memòria històrica i
la vellesa són dues temàtiques molt presents en aquest recull, juntament amb d’altres
com les malalties poc conegudes, la crisi econòmica i els voltors que se
n’aprofiten, la solitud, les ruptures conjugals o el suïcidi.<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;"> <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Més avall veureu els tres
botons de mostra que solc afegir com a colofó a les meves ressenyes perquè
tingueu un tast de la literatura que trobareu en el llibre en qüestió. Però en
aquesta ocasió vull destacar-ne també tres perletes, tres contes que m’han
entusiasmat i que em ve de gust comentar breument: “Blanca
Montsan”, una història molt suggeridora inspirada en un personatge real històric del qual no us revelo el nom
perquè val la pena que el descobriu per mitjà de la nota final de l’autora; “Capítol en blanc”, l’últim conte del recull i el més llarg, que esdevé una oda
d’amor a la lectura i als llibres, molt especialment als heretats després del
buidatge de les cases familiars; aquest conte és molt atractiu pel component
metaliterari, del relat dins del relat i per la descripció del procés creatiu;
i “La fressa del riu”, un dels millors contes del recull, amb el qual Carme Alerm
va guanyar el Primer premi del ‘Premi de Narrativa Montserrat Roig’ de
Martorelles l’any 2014, on fa un retrat psicològic esplèndid de l'ambiciosa i atribolada protagonista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Vull destacar, també, la
bona edició feta per l’editorial Sondberg. Un llibre agradable de llegir i de
tenir entre les mans, amb un format i mida de lletra adequats i una portada
al·legòrica molt elegant. Una edició que fa honor a la cura i l’exquisidesa amb
què Carme Alerm ha escrit els relats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: georgia; font-size: large;">Botons de mostra:</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: georgia; font-size: medium;">“Van trobar el cos del
senyor Vicenç, entre els udols del gos, a uns dos kilòmetres de la vila, en un
polígon industrial que anys enrere havia estat el mas de Can Pagell. Els
resultats de l’autòpsia no van sorprendre ningú: que a un home de més de
vuitanta anys i malalt com estava li agafés un infart després d’un sobreesforç
com aquell era d’allò més previsible. Tothom se’n va fer creus, això sí, de com
havia pogut arribar tan lluny si amb prou feines s’aguantava dret.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: georgia; font-size: medium;">“Una ràfega de vent
s’escola per les finestres. Planen uns quants fulls, que han aixecat el vol amb
una dansa capriciosa. Els nens, enjogassats, els empaiten per tot arreu. Creix
l’aldarull i ningú no es fixa en la Clara, que resta immòbil, amb els cabells
voleiant i el cos atuït per l’esgarrifança. No, no és l’alenada d’un vent
entremaliat el que l’ha corpresa; és l’esbufec del record, d’aquell maleït
record que la bruixa de la tempesta li ha tornat a revifar. Sí, sí, la bruixa
de la tempesta, que des del dia que va eixir del bosc i li va llençar el
malefici no para de turmentar-la. És aquí, n’està segura. Ha vingut a
esguerrar-li el dibuix. És clar, no és aquest el que ella vol; en vol un altre.
Vol el seu. Un dibuix monstruós, empastifat de pluja, de ferralla i de sang.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: georgia; font-size: medium;">“Al començament deixava
anar a raig tot el que em passava pel cap: omplia fulls i fulls de lletra
tremolosa que acabaven ben xops de llàgrimes; un devessall de retòrica
autocompassiva que fluïa i fluïa sense parar i que em deixava completament
esgotada però sense treure cap a res; si de cas, a fer-me encara més mal,
especialment quan en rellegir-lo em topava amb un seguit de banalitats d’un
dramatisme grandiloqüent i carrincló que, per acabar-ho d’adobar, no encertaven
a expressar el que de debò sentia. En definitiva, no m’ajudaven a fer net.”</span><o:p></o:p></p></div><div><div> </div></div>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-14951054349647074262020-08-07T11:58:00.000+02:002020-08-07T11:58:16.820+02:00L'eterna nostàlgia per una Barcelona que ja no existeix<p>Avui us faig una ressenya molt breu, en forma de píndola. Us recomano aquesta novel·la del malaguanyat escriptor i prescriptor Robert Saladrigas (recordeu les recomanacions literàries que feia a Catalunya Ràdio?). <i>L'estiu de la pluja</i>, publicada per Edicions 62 el 2012, és una novel·la que parla sobre la solitud i la incomunicació, amb un rerefons destacat de desarrelament on he vist reflectida la meva nostàlgia per la Barcelona on vaig viure i que ja no existeix. Un llibre de fa uns quants anys que us recomano avui perquè crec fermament que la literatura no caduca mai i que la ficció és un mitjà ideal per entendre la realitat que ens envolta. No sé si la novel·la està descatalogada o si encara es troba en llibreries -en biblioteques segur que sí-, però fareu ben fet si la cerqueu on considereu oportú i la llegiu per tal que la veu lúcida i la narrativa sàvia de Saladrigas continuïn existint. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha7a7c9ghwkLBoTq7B9N8ySCveE86bgNAIyBZvq6H4_NXKNHzdE2mMmBoUILRJ7RI_qMIQiyxzCjUsqOTpaKdPyulbnsFCnhrqeSmaqj5hHGl-eaoAZage_ZumlMIw76e0j7sJrqTnv2KC/s960/p%25C3%25ADndola+saladrigas.jpg" imageanchor="1" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha7a7c9ghwkLBoTq7B9N8ySCveE86bgNAIyBZvq6H4_NXKNHzdE2mMmBoUILRJ7RI_qMIQiyxzCjUsqOTpaKdPyulbnsFCnhrqeSmaqj5hHGl-eaoAZage_ZumlMIw76e0j7sJrqTnv2KC/w640-h480/p%25C3%25ADndola+saladrigas.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afegeix un títol<br /></td></tr></tbody></table><p></p>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-17698429296604075652020-07-07T10:21:00.000+02:002020-07-07T10:21:25.012+02:00Un film francès<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: 11pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8afaAl2EfgHY28vMRSMY5HnkbsQZsZrqMKY_3RnzgCt3xTiaj8cf2GsmR2wlAd8tiTlzzbpotD7GJigW9l28BrLVD8BruvbSlOKD9pqDc6e9J1ZmZxVGBJ3txfA0h7iPk54SWRMkpUszh/s445/51hdA-wJu7L._SY445_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="310" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8afaAl2EfgHY28vMRSMY5HnkbsQZsZrqMKY_3RnzgCt3xTiaj8cf2GsmR2wlAd8tiTlzzbpotD7GJigW9l28BrLVD8BruvbSlOKD9pqDc6e9J1ZmZxVGBJ3txfA0h7iPk54SWRMkpUszh/s320/51hdA-wJu7L._SY445_.jpg" /></a></div>Hi ha un film francès que m'agrada molt: La délicatesse (2011), basat en
una novel·la de David Foenkinos que va ser un best seller a França (se'n van vendre cap a set-cents mil exemplars). A l'hora de traslladar-lo al
cinema, Foenkinos va decidir que ell mateix s'encarregaria de dirigir-lo, juntament amb el seu
germà Stéphane. No us penseu pas que els dos germans fossin del tot neòfits en el camp audiovisual: havien escrit alguns guions i havien rodat junts un curtmetratge (Une histoire de pieds, 2005). </span><br />
<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;">La trama de La délicatesse s'inicia d'una manera semblant a Bleu, de Kristof
Kieslowski, ja que a la protagonista (Audrey Tatou) se li capgira la vida a
causa d'un accident on perd el marit. Però, així com el film protagonitzat per Juliette Binoche sempre em deixa un regust amarg, La délicatesse té algunes
pinzellades d'humor (en ocasions, fins i tot, amb un pèl d'absurditat que fareu bé de passar per alt) i un final senzill i bonic que et deixa amb un somriure
beneit al rostre. Acceptar l'altre, tan senzill com això, que és el que fa un
dels personatges més entranyables del film. </span><br />
<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;">La cinta va ser nominada a dos premis César en les categories de millor film de debut i millor guió adaptat. </span><span style="font-family: calibri, sans-serif;">La banda sonora és de la compositora francesa de música electrònica Émilie Simon, a qui els germans Foenkinos van escriure una carta on li demanaven que s'unís al projecte. Simon, en un paral·lelisme curiós amb la vivència inicial de la protagonista, feia poc que havia perdut la seva parella i va rebutjar l'oferta, però ells van acabar convencent-la, fins al punt que també fa una breu aparició, fent allò que se'n diu un "cameo", en un dels moments de la cinta. </span><br />
<span style="font-family: calibri, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;">La délicatesse és una pel·lícula que veritablement fa honor al seu nom, per la delicadesa amb què tracta la història, per la bellesa de les imatges i per la noblesa de sentiments que inspira, sense que sigui, en cap moment, carn de sensibleria. Ben allunyada d'algunes carrincloneries hollywoodenques o de la barroeria de segons quines pel·lícules espanyoles o catalanes (i alguna de francesa, això tampoc no ho podem negar). I jo, què voleu que us digui, </span><span style="font-family: calibri, sans-serif; line-height: 115%;">de debò que trobo que en aquests temps que vivim és molt necessari imbuir-se d'històries com aquesta, de personatges senzills, amb bons sentiments i normals com la majoria de nosaltres.</span><br />
<h2 class="trivia-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 1.125rem; margin: 0px 0px 0.625rem; padding: 0px;">
</h2>
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-13351525863688882472020-06-03T17:29:00.007+02:002020-06-03T18:04:33.675+02:00Mercè és un nom molt bonic...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB5cKJI2l3v8yv7tQWCTq7INChsbNqnywGAwanUiWvsHQQLwWK3PvLwnRvQJWJQ-lzmtS-ZjPK-LrfpFhAw2dGkC8aWFXEAEacqoVZXLhQjGwnMdcdRLh9DC7NGkXuJANecDwIOQ1YRdyg/" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2820" data-original-width="3207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB5cKJI2l3v8yv7tQWCTq7INChsbNqnywGAwanUiWvsHQQLwWK3PvLwnRvQJWJQ-lzmtS-ZjPK-LrfpFhAw2dGkC8aWFXEAEacqoVZXLhQjGwnMdcdRLh9DC7NGkXuJANecDwIOQ1YRdyg/s320/20200603_175749.jpg" width="320" /></a></div>Com us vaig comentar en una entrada anterior, l'escriptora barcelonina Sílvia Romero, tot i que ha escrit desenes de llibres, la majoria guanyadors de diversos premis d'arreu dels Països Catalans, i que es prodiga gairebé en tots els gèneres, és bastant desconeguda entre el públic més general. Avui torno a ressenyar un dels seus llibres i, fidel al lema que la bona literatura i els bons llibres no caduquen mai, em remunto a l'any 2006, quan l'autora va publicar, sota el segell de Columna, la novel·la <i>Ànima mesquina</i>, que dos anys abans havia guanyat el XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó.<br />
<br />
En aquesta novel·la, l'autora ens narra la vida d'una dona perversa, manipuladora i gens empàtica que es diu Mercè. Un nom molt bonic per a algú tan mala persona. És un personatge molt ben dibuixat, amb matisos dins l'estereotip d'una malànima, amb clarobscurs que fan que el lector no pugui deixar de veure-la com un ésser fràgil i vulnerable dins la immensa negror que cova a dintre. Ambientada, majoritàriament, a la Barcelona dels temps de la República i dels voltants del cop d'estat franquista i posteriors, en aquesta novel·la Romero s'esplaia a base de bé en una qualitat que m'agrada molt: la manca de pudor per construir escenes escabroses, cosa que fa només quan cal i sense que semblin ficades amb calçador. Ni inversemblants ni exagerades, sinó al punt just. Tots els comportaments de la protagonista, tot allò que fa o sent la Mercè, poden donar-se perfectament en una persona de les seves característiques, que voreja la psicopatia.<br />
<br />
L'autora ha explicat en alguna ocasió que ella va començar a escriure la novel·la pensant en la història d'un dels personatges (en Josep, un nen abandonat en un orfenat), que finalment va esdevendir secundari perquè la Mercè, amb tota la seva força, va passar a primer pla. I, feliçment, ara se sap que Romero ha estat treballant en la història concreta del personatge deixat de banda i l'ha fet protagonista d'una pròxima novel·la. Ja veurem quan arribarà al format paper però, mentre això no passa, us recomano que cerqueu Ànima mesquina en qualsevol llibreria, de vell o no, o bé a la biblioteca que tingueu més a prop, tot i que és probable que encara pugui trobar-se a la web de l'editorial. No només podreu gaudir de la traça amb què la Sílvia Romero dibuixa personatges i crea trames sinó que, a més, com passa sovint a les seves obres i gràcies a la feina de documentació prèvia que sempre fa l'autora, us passejareu per alguns indrets d'una Barcelona que fa molts anys que ja no existeix i que, de la seva mà, veureu recreats i tan vívids com si encara estiguessin al nostre abast. <br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-20375897900282223642020-05-23T18:53:00.000+02:002020-05-24T17:00:14.980+02:00Retorn<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">Fa més d’un any que no escric res al blog i ara he decidit reprendre’l. Tenim
una relació curiosa, el meu blog i jo, amb moltes anades i vingudes, moltes
aturades i moltes represes. Sé que hi ha persones que el segueixen i els agrada
el que hi escric, però escriure-hi és esmerçar-hi un temps de què no sempre
disposo. Tot i això, he decidit que, per poc que pugui, i encara que el meu
sigui un granet de sorra minúscul entremig del maremàgnum de continguts que
representa Internet, vull continuar contribuint a visibilitzar el català a les
xarxes. Hi ha molts youtubers i bloguers catalanoparlants que opten pel
castellà perquè així “arriben a més gent”. A mi això em sembla una versió
moderna d’aquell “hace más fino” d’èpoques passades (o potser no ho són tant?).
És un prejudici fruit de la inconsciència lingüística. Per poc que hi pensessin
una mica, posarien per davant la dignitat de la llengua. Però amb el català tothom s'hi atreveix, tothom el menysprea. Són molts anys de
suportar la subordinació lingüística i s’han anat creant una sèrie d’actituds
de submissió que estan plenament esteses, com aquella que diu que és de “mala
educació” mantenir el català quan algú se’ns adreça en castellà, encara que l'entengui. I crec que és molt noble que tots i cadascun de nosaltres mirem de contrarestar aquesta manera de fer. </span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Així doncs, per part meva, reprenc el blog i hi
aniré escrivint de qüestions diverses amb més o menys assiduïtat, com solia. I,
com sempre he fet en totes les facetes de la vida, en català. Pels tres motius
que va esmentar fa anys la Montserrat Roig: perquè és la meva llengua, perquè és una
llengua literària i perquè em dóna la gana. No sabria dir quina raó em sembla més
poderosa, francament. La mateixa Roig, en
un llibre on conversava amb la Isabel-Clara Simó i que es va titular “Diàlegs a Barcelona”, publicat el 1986, va expressar-se en aquests termes: "¿Tu no tens la impressió que nosaltres dues estem practicant l'ofici de novel·listes que desapareixerà en una llengua que desapareixerà?". La por que el català acabi desapareixent no és nova ni infundada, tot i que últimament s'hi afegeix el temor de veure-la convertida en una mena de dialecte del castellà, de tant que la perverteixen, en diversos mitjans, gent que es guanya el sou escrivint o bé parlant i adreçant-se al gran públic. Que el català no desaparegui depèn de molts factors, el més important dels quals és l'ús social que en fem els mateixos catalanoparlants. Per això crec que val la pena mantenir el blog i continuar
contribuint a visibilitzar la nostra llengua a les xarxes. Que si em dóna per escriure sobre, posem per cas, en Ray Bradbury o Barcelona o la Shakira o en George Michael, algú que faci una cerca sobre algun d'aquests noms des de qualsevol lloc del món pugui anar a parar al meu article i veure que està escrit en una llengua que no entén però que existeix. I vull continuar contribuint a normalitzar el català com una llengua que és apta per parlar i
per escriure sobre tota mena de continguts. Concretament, de tots els continguts que als catalanoparlants ens doni
la gana.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://pbs.twimg.com/media/DtEqTKdWkAEhWMl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="La nit dels ignorants a Twitter: "❓Aleix, Horta. "Per què la ..." border="0" height="297" src="https://pbs.twimg.com/media/DtEqTKdWkAEhWMl.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Norma, l'entranyable protagonista de la campanya en favor de l'ús social del català als anys 80, creada per l'il·lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, malauradament mort aquesta mateixa setmana. </td></tr>
</tbody></table>
</div>
Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-35556529331654667492019-03-09T17:54:00.000+01:002019-03-09T17:54:01.289+01:00Novel·la històrica amb ànima de thriller<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJLMNj4V40GLMnN1fIxFiAuTXTPHpxNjyfyl2CRkpHyQRk9OxIYaXg6FSd8s6CURPNXgASap78DsJDHQBF3Tq_v6DS8eFDcggk-MPlXQdmIwL02zzK_H6NV8NGBpZs4ab8lIECGicBEn-h/s1600/silvia+romero.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="952" data-original-width="960" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJLMNj4V40GLMnN1fIxFiAuTXTPHpxNjyfyl2CRkpHyQRk9OxIYaXg6FSd8s6CURPNXgASap78DsJDHQBF3Tq_v6DS8eFDcggk-MPlXQdmIwL02zzK_H6NV8NGBpZs4ab8lIECGicBEn-h/s320/silvia+romero.jpg" width="320" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<span style="font-size: 11.0pt;">Parlar de la Sílvia Romero és parlar d’una
escriptora tot terreny, admirablement prolífica, que salta reeixidament entre
gèneres. Ha conreat la poesia, el teatre, el conte i la novel·la, tot i que és
en aquest darrer vessant on s’ha prodigat més. Treballadora infatigable per la
cultura, va ser directora i col·laboradora de “Lo Càntich (Revista digital de
literatura, art i cultura)”, va ser una de les creadores de la “Revista de
creació literària Inèdits”, condueix diversos clubs de lectura arreu del territori
i exerceix de crítica literària amb l’espai ‘Cafís de lletres’ de Ràdio Sant
Celoni. Tot i que té un extens currículum (aquí us n’he citat només quatre
dades), el seu nom és encara poc conegut entre el públic més ampli, no és una escriptora mediàtica ni té campanyes
ben estructurades de màrqueting al darrere. Ha anat fent-se
un espai a base de guanyar premis literaris, entre els quals, i per esmentar-ne
només els més recents, el Lector de l’Odissea, amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El plagi</i> (2013),
el Francesc Badenes Dalmau pel poemari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ABCdari poètic</i> (2015),
o el de la Vila de l’Ametlla de Mar, amb el recull <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la colònia
hidràulica i altres contes</i> (2016). Aquest és també el cas de la novel·la
que ens ocupa, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
jurament</i>, que va obtenir el premi Blai Bellver de Narrativa el 2017.</span><br />
<br />
<span style="font-size: 11.0pt;">De prosa pulcra i detallista, amanida sovint
amb tocs d’ironia fina, la narrativa de Sílvia Romero es distingeix per la capacitat
amb què construeix històries traslladant-se a diverses èpoques i posant-se en
la pell de personatges ben dispars. El joc de ficció que ens proposa amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El jurament</i> ens
presenta dues trames paral·leles que acaben confluint i que fan que el lector
efectuï salts temporals entre la Catalunya d’avui dia i l’Holanda i
l’Anglaterra del segle XVII. En la trama que ens és coetània, una parella
formada per una pintora i un antiquari es proposen d’investigar si és cert que,
tal com ella sospita, a sota d’una pintura que representa l’incendi de Londres,
feta per un autor antic gens rellevant i que li acaba de regalar un catedràtic
anglès amic seu, pot amagar-s’hi un fragment de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La conspiració de
Julius Civilis</i>, obra originalment descomunal de Rembrandt, que el mateix
autor va retallar, en ser-li rebutjada per l’Ajuntament
d’Amsterdam, per tal d'aprofitar-ne l'escena central, que és la que ha arribat fins als nostres dies. El gruix de la novel·la, tanmateix, tant per extensió com per
profunditat de contingut, l’ocupa la trama situada en el segle XVII, on
coneixem la família Brooks, del poble d’Eyam, conegut pel fet que els seus
habitants, assetjats per la pesta bubònica, van decidir aïllar-se per tal
d’evitar que la malaltia es propagués pel país. Poc abans d’aquesta decisió
altruista i col·lectiva, els Brooks envien les seves dues filles a Londres a
treballar de serventes. Allà coneixeran una família holandesa, vinculada amb
els Rembrandt, i altres personatges que acabaran de bastir aquesta part de la història.</span><br />
<br />
<span style="font-size: 11.0pt;">Mitjançant la recreació d’esdeveniments
històrics reals —l’aïllament autoimposat del poble d’Eyam, l’incendi de Londres
de 1666 i la decisió de Rembrandt d’esquinçar aquella obra rebutjada— la Sílvia
Romero tracta diverses temàtiques: la importància de l’atzar en
l’esdevenidor de les persones, l’odi basat en la ignorància cap a les
remeieres, l’expulsió i posterior readmissió dels jueus a Londres, les maneres
de viure a l’Anglaterra del segle XVII i reflexions al voltant de l’art i l’ètica.
Tot això, juntament amb la introducció de personalitats verídiques com a
personatges actius de la trama —el mateix Rembrandt i sobretot el dietarista
anglès Samuel Pepys— palesa l’exhaustiva feina prèvia de documentació que ha
fet l’autora per acabar introduint-la de manera sàvia i natural dins la ficció
que ha ideat. </span><br />
<br />
<i><span style="font-size: 11.0pt;">El jurament</span></i><span style="font-size: 11.0pt;"> és una entretinguda novel·la històrica d’aires
clarament dickensians i amb una lleugera pàtina de thriller que fa gaudir el lector
per mitjà de la descripció minuciosa dels ambients i dels escenaris que
l’autora recrea —com la brutícia dels carrers de Londres o els contrastos entre
els interiors de les tavernes i els de les mansions angleses— i del retrat de
personatges, alguns de ben odiosos però d'altres tan fascinants i plens d’humanitat com la Katherine Brooks, protagonista
de la trama del passat, que podria haver estat perfectament l'heroïna d'una de
les novel·les de la Jane Austen. Una obra ambiciosa, doncs, amb la qual l'escriptora Sílvia Romero puja un graó més en la seva dilatada trajectòria com a novel·lista.</span><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #990000;">Botons de mostra: </span></div>
<span style="color: #990000;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #990000;">“El pintor estava irat, rabiós com mai no l’havia vist el
Hendrik. Voltava d’una banda a l’altra del taller, donava puntades a mobles i
cadires, llençava per terra pots, pintures i pinzells. Ni tan sols la pacient i
flegmàtica Hendrickje havia aconseguit convèncer-lo perquè aturés aquell terrabastall
destructor. L’endemà el Hendrick havia comprovat que l’home havia entrat en raó
i, per tal d’aprofitar la tela, l’havia tallada i havia conservat, de la
pintura original d’El jurament de Julius Civilis, només l’escena central, tot
retocant-la per poder-la vendre com a obra independent de la resta.” </span></div>
<span style="color: #990000;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #990000;">“Feia tot just vint-i-quatre hores s’havia assegut damunt la
màrfega, ensonyada, i els somnis s’havien convertit en malson. Perquè poc
després de sentir unes veus procedents de la taverna la porta de l’habitació
s’havia obert de cop, repicant contra la mateixa paret a causa de l’embranzida,
i hi havia entrat un home alt, de cabells llargs agafats en una cua, que ella
no coneixia de res, que de seguida havia tancat i travat la porta amb la cadira.
Espantada, s’havia aixecat per mirar-se’l, sense entendre el que passava.
L’home, que a la llum de l’espelma es veia que era un jove de poc més d’una
vintena d’anys, se li havia plantat al davant per agafar-la pels braços amb
unes mans fortes com tenalles i, amb una estrebada, els hi havia col·locat a
l’esquena tot apropant el seu cos al d’ell, estrenyent-lo i passant-li la
llengua pel coll.”</span></div>
<span style="color: #990000;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #990000;">“La Pilar s’havia instal·lat a la taula d’estudi del
professor, la que era a tocar de la finestra de la façana principal, on hi
havia l’ordinador. S’havia assegut allà amb l’antic quadern que algun
avantpassat del Geoffrey havia convertit en diari personal. De seguida s’havia
immers en la tasca de desxifrar la lletra i de comprendre el sentit de les
paraules que s’escapaven una mica dels seus coneixements d’anglès. Amb tot, i
malgrat que faltava alguna pàgina de l’inici i potser alguna cap a la meitat
del quadern, i que algunes puntes estaven ratades i malmeses, no era una feina
extremament complexa: demanava dedicació, però no presentava dificultats
insalvables. Al cap d’una hora de lectura, la Pilar havia optat per connectar
l’ordinador, obrir el programa de tractament de textos, i transcriure, amb
perfecta puntuació i en un anglès més comprensible, el contingut del diari.”</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-25421797457228893042019-02-17T12:03:00.000+01:002019-02-17T12:03:08.107+01:00La casa d'en Ray Bradbury<br />
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZUz4dLtazVWNVt9KU4kCdVVPdAYEYDi62FH0Y2yrtFav6gis8U86e3SKS-LXtm_9TUnVyZL1xPAYjOH57fopoenXndxVsnBD0x7euden1cZr3n7e9j7TIUmq3u0cA5kMKPVE5iYgJCWH/s1600/casa+ray+bradbury.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1592" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZUz4dLtazVWNVt9KU4kCdVVPdAYEYDi62FH0Y2yrtFav6gis8U86e3SKS-LXtm_9TUnVyZL1xPAYjOH57fopoenXndxVsnBD0x7euden1cZr3n7e9j7TIUmq3u0cA5kMKPVE5iYgJCWH/s400/casa+ray+bradbury.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La façana, de color groc, de la casa d'en Ray Bradbury</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Si llegiu habitualment aquest blog ja deveu
saber que una de les meves dèries són les cases, els espais viscuts i estimats
del passat que ens desvetllen les més tendres de les nostàlgies, en els quals
desitjaríem poder tornar-hi a entrar per reviure la nostra vida, el caliu de la
infantesa, les persones estimades que ja no hi són, aquells qui vam ser i no
tornarem a ser mai més. I suposo que també us deveu haver adonat que un dels
meus escriptors més admirats és en Ray Bradbury, el poeta de la ciència ficció
i la fantasia, autor dels contes meravellosos de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les pomes daurades del sol (1953) </i><span style="mso-bidi-font-style: normal;">o els </span>d’aquella al·legoria profundíssima que
són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les cròniques marcianes </i>(1951),
i del tribut a la lectura i els llibres —i a la llibertat— que suposa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fahrenheit 451 </i><span style="mso-bidi-font-style: normal;">(1953)</span>. Doncs bé, amb ell serà
que avui inauguri una nova secció dins el blog, on parlaré dels escriptors i
les seves cases, els seus espais creatius, on escrivien les ficcions (els
assaigs, en algunes ocasions) que tant ens han admirat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMBa5RYhjKFU_7RPuI9VEmzaiesCsmo8uzTGRx3l6crKjqOKrmpPYbkXnXm2osa0NxqrlU0nII3wRsDlgV4u6mPlKOk5GIPymjwKF8H3qgDjI9TVjDi0rNDHIgyXJGd-I0ONpfghKozhaB/s1600/BeFunky+Collage_interior+casa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMBa5RYhjKFU_7RPuI9VEmzaiesCsmo8uzTGRx3l6crKjqOKrmpPYbkXnXm2osa0NxqrlU0nII3wRsDlgV4u6mPlKOk5GIPymjwKF8H3qgDjI9TVjDi0rNDHIgyXJGd-I0ONpfghKozhaB/s320/BeFunky+Collage_interior+casa.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diverses estances i jardí posterior de la casa</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">He escollit començar amb la casa d’en Ray
Bradbury </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">(Waukegan,
Illinois, 1920-Los Àngeles, 2012)</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA">perquè em
sembla un cas ben trist i perquè tenia una casa ben bonica, de l'estil de les que m'agraden a mi. Potser hi haurà algú que cregui que pensar tant en les cases
és ser materialista; jo tinc clar que no, perquè quan s’hi pensa des de la
nostàlgia i l’estimació, s’està ben lluny d’allò purament material. Deia que el
cas d’en Ray Bradbury i la seva casa és ben trist, i ho és perquè ja fa temps
que no en queda res. Així és, ras i curt: la casa on l’admirat escriptor
va viure i escriure durant cinquanta anys va ser enderrocada el 2015, tres anys
després que ell es morís.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"></span><br />
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La casa estava situada a Los Àngeles, ciutat
on Bradbury va arribar amb tretze anys i on va viure fins a la mort, al número
10265 de Cheviot Drive. Era una construcció de 1937, de quatre dormitoris, amb
llar de foc i grans finestrals, amb la façana pintada d’un càlid color groc i
envoltada per un jardí de 880 metres quadrats. No era pas una mansió, era una
casa prou normal; al cap i a la fi, Bradbury, tot i que famosíssim, no era més
que un escriptor, si em permeteu la broma. Els Bradbury la van adquirir
entusiasmats amb el fet que tingués un soterrani, peça de la casa on
l’escriptor instal·laria el seu estudi i que també li seria útil per
emmagatzemar tota la mena d’andròmines variades que col·leccionava i de les
quals es resistia a desempallegar-se. En aquest aspecte, Bradbury era un
autèntic friqui al més pur estil Big Bang Theory: assidu de les Comic Cons, acumulava
joguines <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i maquetes, tant de dinosaures com de prototips de la NASA que ell mateix va ajudar a dissenyar. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijoJxlZq58WH3BvvB-AMjQnwCX3qmcnwmBn0_tGr3xP0Oc1G0iWP0twHDprYtu9FUBz64tLqMjKXMe-lsVBaMDSZ-M-d7GOyiI5yH-XczWpmivI6r23JiW_K7uK8l05Y9xXkkmseshyphenhyphenjxp/s1600/Bradbury+any+2000_menjador+de+casa_foto+de+Kirk+McKoy-los+angeles+times.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijoJxlZq58WH3BvvB-AMjQnwCX3qmcnwmBn0_tGr3xP0Oc1G0iWP0twHDprYtu9FUBz64tLqMjKXMe-lsVBaMDSZ-M-d7GOyiI5yH-XczWpmivI6r23JiW_K7uK8l05Y9xXkkmseshyphenhyphenjxp/s320/Bradbury+any+2000_menjador+de+casa_foto+de+Kirk+McKoy-los+angeles+times.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bradbury en el menjador de casa, l'any 2000. <br />
Foto de Kirk McKoy, Los Angeles Times</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">El lligam de Bradbury amb la ciutat on vivia i
l’admiració que la seva obra despertava arreu eren indiscutibles: té una
estrella al Passeig de la fama de Hollywood, dóna nom a una plaça situada entre els carrers West 5th i South Flower i, per si això fos poc, també hi ha un asteroide batejat en el seu honor (el 9766 Bradbury, descobert el 1992, tot i que no van
posar-li el nom fins el 2000). La importància que la NASA donava al geni de la
ciència ficció va quedar demostrada quan el 2004 va decidir que fos ell qui
anunciés al món que la nau robot Spirit s’havia posat a Mart. En contrast amb
tot això, sobta que no se’n volgués conservar la casa intacta i que es bandegés la idea d'utilitzar-la per tal de reconvertir-la
en un museu, un espai on honorar la seva memòria i gaudir del seu llegat més personal. El 2014, una agència immobiliària la va posar a la venda i al cap d'un temps la va adquirir l’arquitecte
Thom Mayne, molt reconegut i guanyador de diversos premis. Ell i la seva dona no sabien que la casa havia pertangut a en Ray Bradbury.
Tanmateix, la seva idea en comprar-la era enderrocar-la per fer-ne una de
moderna, ja que ells consideraven la casa construïda el 1937 com “una de les
pitjors cases del veïnat, extraordinàriament banal”, i que el seu aspecte poc atractiu, segons ells, no feia justícia a la figura magnífica de Bradbury. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’Ajuntament de Los Ángeles i la Fundació Ray
Bradbury no hi van tenir cap inconvenient. Al cap i a la fi, l’extensa
biblioteca que havien contingut aquelles parets, juntament amb els arxivadors de documentació
i les relíquies friquis acumulades al llarg dels anys no s’han malmès pas, és
clar, sinó que es conserven al Centre d’estudis Ray Bradbury, a Indiana, on
pensen a fer una rèplica del seu estudi i on, de ben segur, gaudiran de les condicions més apropiades per a la conservació i la recuperació per part dels investigadors. Quan els admiradors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més acèrrims i fidels de Bradbury van saber
que la casa havia de ser destruïda, van organitzar-se per fer-ne les darreres
fotografies, algunes també del procés d’enderroc. Al Google Maps, ara mateix,
la versió satèl·lit encara mostra el solar buit i ple de maquinària però en
versió peu de carrer ja es veu la casa nova tota construïda, tan moderna i mastodòntica, i tan
anodina i impersonal com era d’esperar.</span><br />
<span lang="CA"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizx97nrlmUlnZwMseLmiI6uKx32EbCp6jcQSn31gTDtpOBatk8_0QtZNNNezLWqcy-be7U6qglXE0Kh_k2eeGRt81OqdH671D3fsGh2D8Z5ccHeuby1JtUuas1hlAJoz4xnlWlXfrgyHAO/s1600/Bradbury+i+andr%25C3%25B2mines+d%2527esquena.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="639" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizx97nrlmUlnZwMseLmiI6uKx32EbCp6jcQSn31gTDtpOBatk8_0QtZNNNezLWqcy-be7U6qglXE0Kh_k2eeGRt81OqdH671D3fsGh2D8Z5ccHeuby1JtUuas1hlAJoz4xnlWlXfrgyHAO/s320/Bradbury+i+andr%25C3%25B2mines+d%2527esquena.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bradbury al seu estudi, envoltat d'andròmines diverses</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
Les cases dels escriptors són espais venerats, i és lògic que sigui així. També ho són les dels actors i altres personatges "famosos", però en aquest cas és més per la mitificació que acostuma envoltar-los. Sovint, tot i que les cases hagin canviat d'amos i les pertinences de l'escriptor hagin estat traslladades a un altre espai, ostenten una placa que homenatja i recorda la persona que hi va
viure i va crear-hi les seves obres. En canvi, si la casa s’enderroca,
no queda ni la possibilitat d’imaginar-se l’autor en la seva quotidianitat,<span style="mso-spacerun: yes;"> assegut al porxo </span>mentre rumia en un
passatge del llibre que el manté ocupat o bé deixant a terra la mànega amb
què rega les plantes i entrant a correcuita a l’interior de la casa perquè
acaba de venir-li una idea al cap. Quan l’arquitecte que ara ocupa l'espai que va pertànyer a Bradbury, en aquella casa nova i moderna feta al seu gust, va saber qui havia estat l'anterior inquil·lí, va tenir la voluntat de construir-hi un
mur de forja al carrer, que forma part de la tanca de la finca, on hi consten diverses citacions de llibres de Bradbury com a
homenatge. És el mínim que ha pogut fer, i és una decisió que l’honora, certament. Tanmateix, no sé què en pensarien els Bradbury, ni si en Ray s'hi sentiria tan inspirat, en una casa tan marcadament futurista però mancada de caliu, com es va sentir en la seva més modesta i anticuada casa, aquella on va viure i escriure durant la major part de la seva vida i on va crear totes les fantasies que conformen el seu llegat. </div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Ie8RTPQ-8kKmJ3i9fDMeSh_Xa1QL39Ar-jBGqOfqVrMm9K7EOVLeEIeOhK5zU7trxhelAI-btfHu_LbLB24REJV3-W8-hdWdd6XDapIPI7lNyZRdjJ8gu2drXzx_s6TTvZn4dxpyHj-6/s1600/mur+de+forja+forma+part+de+la+tanca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Ie8RTPQ-8kKmJ3i9fDMeSh_Xa1QL39Ar-jBGqOfqVrMm9K7EOVLeEIeOhK5zU7trxhelAI-btfHu_LbLB24REJV3-W8-hdWdd6XDapIPI7lNyZRdjJ8gu2drXzx_s6TTvZn4dxpyHj-6/s320/mur+de+forja+forma+part+de+la+tanca.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La tanca de forja amb cites de Bradbury, a l'exterior de la casa de l'arquitecte Thom Mayne</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-25467545601419762352019-01-18T18:30:00.000+01:002019-01-18T18:30:30.084+01:00Caramels de gingebre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnahgQNVoQFNI6H40QOTmrt71x6hQl2N3PeM88q32qNZ_F4lRgI0M_QEJjMoZVsqUPXd3WHsHrV8gyr2-LIYxVC6xnxLUqRgfWbK6ZF3hlaB6XZw8_8l7zZ-JhbRfPOYrr-PxAZMVjrv0q/s1600/caramels+gingebre+santal%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="960" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnahgQNVoQFNI6H40QOTmrt71x6hQl2N3PeM88q32qNZ_F4lRgI0M_QEJjMoZVsqUPXd3WHsHrV8gyr2-LIYxVC6xnxLUqRgfWbK6ZF3hlaB6XZw8_8l7zZ-JhbRfPOYrr-PxAZMVjrv0q/s400/caramels+gingebre+santal%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">Avui aquest
humil blog es vesteix de festa per celebrar la publicació de </span><i style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 12pt;">Pell, escates i altres camises de força</i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">,
recull de contes de l’escriptora gironina Gemma Santaló, companya i amiga de
cuites literàries, amb qui fa temps que compartim molt bones estones,
habitualment virtuals però també sovint presencials, juntament amb altres creadors
de ficcions que també estan tocats per la bogeria de l’escriptura. Va ser una
alegria, per a tots nosaltres, saber que el segell Trípode, editorial nova i
valenta que aposta sense complexes pels gèneres breus i pels autors desconeguts,
decidia publicar-li el llibre.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Les trenta històries
que conformen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pell, escates i altres
camises de força</i> parteixen d’una aparent quotidianitat on, de sobte, sura
el pòsit d’irrealitat que les amara. S’hi descriuen vides o retalls de vides, de
la més anodina a la més tèrbola, de la més tendra a la més sòrdida, que
desfilen davant els ulls del lector i li desvetllen tota mena de sensacions.
Ens entendrim amb “Nico”, vivim una alegria trista amb “Circ”, ens causa
repulsa “La cadernera”, patim una perplexitat incòmoda amb “Panegíric a
l’Olimp” o sentim compassió amb “La via”. Aquestes trenta històries són
llaminadures punyents que, com els caramels de gingebre confitat, deixen un
regust entre agredolç i coent que ens plau i ens desplau alhora però sempre ens convida a voler-ne més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Festejant
amb el realisme màgic a cada gir de pàgina, llegir els contes de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pell, escates i altres camises de força</i>
és introduir-se en el món, a voltes oníric a voltes virulent i sempre poètic,
de la Gemma Santaló. La seva prosa seductora llisca àgil i acolorida i ens
captiva sense remei dins el seu univers ple d’emocions i simbolisme. Algun dels
contes us sorprendrà de tal manera que us preguntareu si heu entès bé el que hi
volia dir l’autora. Tant se val, perquè a qui realment pertanyen les creacions
literàries, al capdavall, és als lectors, que en poden fer les interpretacions
que més els plaguin, depenent de tota una sèrie de factors. El que podeu tenir
per segur és que el viatge a través de les paraules que ens proposa la Gemma
Santaló és tan plaent, les imatges que crea tenen tant de poder i tanta força,
que la lectura esdevé un autèntic gaudi. I, finalment, com passa amb la bona
literatura, us adonareu que està parlant de nosaltres mateixos, de la condició
humana, del que ens passa per dins i que no deixem que es vegi per fora. I el
sacseig que us haurà provocat, i la bellesa amb què ho haurà aconseguit, us
faran veure que esteu davant d’una grandíssima escriptora de qui esperareu
amb ànsia tot el que, d'ara endavant, ens pugui oferir.</span></div>
<br />
<span style="color: #990000;">Botons de mostra</span><br />
<br />
<span style="color: #990000;">"Quan va veure que s'aixecava del seient i es disposava a sortir, en Rafel va decidir entrar en acció. Es va alçar, va inflar el pit i va posar el palmell de la mà damunt del dors de la mà d'ella, que s'agafava a la barra mentre desava les ulleres dins la bossa. Amb les galtes enrogides, la noia va apuntar el nassarró cap a ell, i li va dirigir els ulls, petits i foscos, plens d'un esguard interrogatiu que va quedar respost amb un 'perdó' i una pudorosa recol·locació d'en Rafel a la barra de l'autobús."</span><br />
<br />
<span style="color: #990000;">"En aquell moment ja era negra nit, no hi havia estrelles. Els fanals il·luminaven el carrer i repartien la foscor. El cel es carregava de tempesta. Es va aixecar un vent fort i ho va regirar tot: fulles, rètols, papers. Les ombres romanien quietes. El cotxe avançava i nosaltres callàvem; neguitosos i amb por: tant de trobar-lo com de no trobar-lo; cada u amb la seva versió. Els ulls posats a la vorera, i a la carretera. Mira que si ara... Així, fins arribar al punt que els vaig indicar." </span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>
<span style="color: #990000;">"L'hivern va ser fred, tothom ho deia. Els paisatges es projectaven en blanc i negre, els jardins es despullaven, i els marges del camí de casa estaven permanentment gelats. Res no es movia, ni el vent ni les hores. Tot i la poca estona de llum, els dies es feien llargs. A les nits, els minuts s'arrossegaven per dissoldre's, gastats i buits, en l'endemà; en una alba morta."</span>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-76068589176205359942019-01-09T16:08:00.001+01:002019-01-09T16:08:24.131+01:00Una obra menor i peculiar d'Stephen King<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDNueFBT22wS9iuKTG3h6b6x026z6kpWw20QqL9_WlJN-ZH1QYqUS6pNaZQRf_eCznVk5JFMQM1fzBMaEmmAzbyuIoJQLMctTtX1EjLq0O2O9VYKTnzhSphWDfgI4oK2tfPoO79sexxc7q/s1600/gwendy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="260" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDNueFBT22wS9iuKTG3h6b6x026z6kpWw20QqL9_WlJN-ZH1QYqUS6pNaZQRf_eCznVk5JFMQM1fzBMaEmmAzbyuIoJQLMctTtX1EjLq0O2O9VYKTnzhSphWDfgI4oK2tfPoO79sexxc7q/s400/gwendy.jpg" width="322" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>La caja de botones de Gwendy</b><br />
Stephen King i Richard Chizmar<br />
Editorial Suma de letras, 2018</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He llegit aquest llibre en poques hores. Allò que es diu: l'he devorat. És
una novel·la breu i va signada per Stephen King, escriptor de culte a qui sempre
és plaent de llegir, i per Richard Chizmar, propietari de Cemetery Dance Publications,
una editorial especialitzada en literatura de terror. El motiu pel qual King comparteix
autoria amb aquest altre senyor m’ha semblat d’allò més sorprenent: el de Maine
va anar escrivint la història fins que va arribar un moment en què no sabia com
acabar-la i li ho va demanar al seu amic. Per correu electrònic es van anar passant les idees i ho van acabar fent a dues mans. Tanmateix, el resultat final, enlloc
de ser una obra millorada, ha acabat sent una obra millorable.
Poqueta cosa, per ser de King. Ara, això sí, amb tots els trets característics
que admiro tant de la seva narrativa, com ara la capacitat de penetració psicològica en la ment femenina adolescent.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">'La caja de botones de Gwendy' relata la
història d’una noia que viu en un poble fictici, Castle Rock, part indestriable de l’imaginari mític de King. Quan la història comença, la Gwendy Peterson és grassoneta, menja compulsivament, està acomplexada i pateix bullying a l'escola. Un home misteriós l'aborda un dia per donar-li una caixa de
botons (dels que es pitgen, no pas dels de merceria). La caixa és màgica i ella haurà de conservar-la fins que ell la hi demani, més endavant; mentrestant, la Gwendy podrà utilitzar-la com li vingui de gust, tenint en compte que la caixa, segons com la faci anar, pot tenir uns efectes literalment devastadors. En
les primeres pàgines, la Gwendy ens remet al personatge de la Carrie White per la propensió a ser marginada pels espècimens de torn, però l’aparició de la caixa de botons
modifica les circumstàncies i li fa experimentar uns canvis espectaculars en tots els aspectes. Al llarg de l'obra, el lector acompanyarà la Gwendy des de la preadolescència fins a la
universitat, moment en què el senyor misteriós torna per reclamar la capseta i es clou la novel·la.</span> Ambientada en els anys 70 però escrita ara mateix, l'obra té una deliciosa pàgina vintage que sempre ve molt de gust. No és pas una novel·la de terror, tot i que conté algunes escenes truculentes, sinó més aviat fantàstica i de tocs sobrenaturals però, com sovint passa en les novel·les de gènere quan estan ben fetes, del que ens acaba parlant és de la condició humana en general i, particularment, del procés d'aprenentatge de la protagonista al llarg dels anys, influït per la presència de la caixa misteriosa.<br />
<br />
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És veritat que aquesta és una novel·la "devorable" en
poques hores, no només per la brevetat sinó perquè juga amb les expectatives de tal manera que el lector
no té més remei que quedar-se enxarxat en el joc de la ficció i l'únic que desitja és arribar al desenllaç per saber
com s’acaba. A més, la protagonista és una noia a qui l'autor —escriptor mascle
gens masclista— dota d’una intel·ligència i un capteniment que la fan molt
atractiva. Ara bé, no aporta gaire cosa nova. És una història que es veu molt
simple per la manera com està narrada, podrien haver-li tret molt més
suc. Es passa per l’adolescència de la protagonista d’una manera massa ràpida.
Ja sabeu que m’agraden les novel·les breus, però quan juguen com cal amb els
tempos; aquesta no acaba de resoldre bé aquest aspecte. Els esdeveniments se succeeixen de manera una mica
precipitada i se salten moments de la vida de la protagonista que haurien pogut
donar molt de joc si s’hi haguessin entretingut una mica més. Es desaprofita
l’ocasió per descriure les vivències de la protagonista, tan bé com narra King
aquesta mena de personatges; tot i això, la Gwendy és un personatge molt més ben traçat que no pas la resta, que acaben difuminats en l'estereotip. </span><br />
<br />
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pel que fa a l'edició, la novel·la té una factura impecable. Tapa dura amb sobrecoberta, inclou unes
il·lustracions interiors ben reeixides en blanc i negre i unes d'esplèndides en colors a la portada i la contraportada. Tot i això, el preu no és gens elevat. Una novel·la per passar
l’estona (cosa que, per ella mateixa, ja és prou bona) i per adonar-se que fins i tot els escriptors més
merescudament encimbellats poden tenir defectes o moments en què no són tan genials. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<span style="color: #990000;">Botons de mostra:</span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>
<span style="color: #990000;">"-A lo mejor te ves gordita, porque las chicas y mujeres de este país nuestro tienen ideas extrañas sobre su aspecto. Los medios... ¿Sabes a qué me refiero con "los medios"?</span><br />
<span style="color: #990000;">-Claro. Los periódicos, la tele, la revista <i>Time </i>i la <i>Newsweek.</i></span><br />
<span style="color: #990000;">-Lo has clavado. Pues bien, los medios dicen: "Chicas, mujeres, en este nuevo y valiente mundo de igualdad, podéis ser lo que queráis mientras no dejéis de veros los dedos de los pies cuando os ponéis derechas".</span><br />
<span style="color: #990000;"><i>Es verdad que ha estado observándome, </i>piensa Gwendy, <i>porque hago eso todos los días al llegar arriba. </i>Se ruboriza."</span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>"<span style="color: #990000;">La preocupación de Gwendy por que alguien descubra o robe la caja es como un constante murmullo de fondo en su cabeza, pero en ningún momento llega a regir su vida. Se le ocurre que esa quizá sea una de las razones de que el señor Ferris se la diera, de que la hubiera nombrado <i>la elegida."</i></span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>"<span style="color: #990000;">A principios de junio, la señora Peterson y Gwendy fueron a la galería comercial del centro de Castle Rock y volvieron a casa con un par de coloridos bikinis -uno, amarillo canario; el otro, de un intenso color rojo con lunares blancos- y chanclas a juego. El bikini amarillo pronto se convierte en el favorito de Gwendy. Nunca lo admitiá ante nadie, pero en la intimidad de su cuarto, cuando se contempla en el espejo de cuerpo entero, piensa en su fuero interno que se parece a la chica que anuncia el protector solar de Coppertone. Esto nunca deja de complacerla."</span>Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-39598362250615741992018-12-29T08:06:00.000+01:002018-12-29T08:06:51.831+01:00Bufetades de realitat a totes dues galtes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCJbq_6yEFFhSssaBH9ckmPYcDqWT8zj2xonHPXv_nfMT_HQ9EySfxPEoLluaWWQuVEymg0iCKT7ZP4cHrH9F4XJzPzdCoudGTJWEakYEQqhbfWsHYYAieeI2JFsm9oIuB9rgKCCXnP7f0/s1600/ant%25C3%25B2nia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="960" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCJbq_6yEFFhSssaBH9ckmPYcDqWT8zj2xonHPXv_nfMT_HQ9EySfxPEoLluaWWQuVEymg0iCKT7ZP4cHrH9F4XJzPzdCoudGTJWEakYEQqhbfWsHYYAieeI2JFsm9oIuB9rgKCCXnP7f0/s400/ant%25C3%25B2nia.jpg" width="400" /></a></div>
Reconec que, tot i ser amant declarada dels gèneres breus, m'ha costat atansar-me a aquest recull de relats de l'Antònia Carré-Pons, i ha estat per la temàtica. Sí, perquè el fet de saber que les històries estan basades en uns protagonistes ancians, la majoria dependents i decrèpits, em feia tirar enrere cada vegada que la portada, d'un alegre color taronja, em cridava des del prestatge. Costa molt de llegir res sobre això quan forma part del teu dia a dia. De fet, costa molt de llegir-ho quan sabem que, si vivim prou, arribarem a assemblar-nos força a aquests protagonistes. Però, finalment, ho he fet; he llegit tots i cadascun dels contes del recull. I n'he gaudit. Perquè la manera preciosa i detallista de narrar de l'Antònia Carré-Pons és un regal, perquè m'agrada la manca de pudor de què fa gala per parlar del que s'escaigui en cada moment, i per la tendresa que resideix en els relats, malgrat la pàtina d'humor negre que els amara i que ja s'intueix des del títol. El que més m'ha agradat? L'últim, per tot el que conté i perquè li escau realment el paper de cloenda del recull. I els que més m'han colpit, òbviament, han estat aquells on he vist reflectida la realitat que m'envolta des de fa un temps. Ignoro si l'Antònia Carré-Pons té coneixement d'aquesta temàtica per experiència viscuda i si aquesta vivència ha estat de més a prop o de més lluny; sigui com sigui, l'autora ha construït unes ficcions plenes de realitats i ens les acosta vívides, palpables i sense embuts per tal que ens bufetegin a totes dues galtes convertides en literatura. I, com succeeix quan la literatura és de tan bona qualitat, no en sortim pas indemnes, i tant que no.<br />
<br />
<span style="color: #990000;">Botons de mostra: </span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>
<span style="color: #990000;">"Que el final de la vida era una puta merda i que ell no volia acabar així, que preferia anar-se'n d'aquest món abans d'hora, però amb totes les facultats intactes. La Maria va dir que ella també preferia morir-se abans de la decrepitud, la Màrcia va replicar que no. Que ella volia arribar als cent anys. Que seria una velleta emprenyadora, però que s'encarregaria de cuidar-los a tots dos."</span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>
<span style="color: #990000;">"Em vénen basques. La bafarada de suor amb regust de ceba se'm passeja per tot el tub digestiu. Això que va ben vestit, el paio. Deu ser d'aquells que es dutxa cada dia però que es posa la mateixa roba dos o tres cops. I a sobre té halitosi, ecs, més hauria valgut que no se m'hagués acostat per demanar-me disculpes quan m'ha tocat les cames en asseure's al meu davant, així potser no me n'hauria adonat. Amb la bafarada de ceba en tinc ben bé prou."</span><br />
<span style="color: #990000;"><br /></span>
<span style="color: #990000;">"Havia triat exactament el mateix color que hi havia pintat a la revista, aquesta vegada la decisió havia sigut fàcil: era un color semblant al de la porta d'entrada de la casa on havia nascut quan la mare vivia. I era un color senzill, tranquil i evocador de placideses, de solituds plenes de pau, de l'alegria esmorteïda que devia agombolar els morts dins del taüt."</span><br />
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-73954570536396416992018-12-21T13:33:00.000+01:002018-12-21T13:33:24.681+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl5sBnPb4v1OgmkQi02goCncOBHQXwTJWpOG04_YEWq8YygJS8T2soQBv-STnO1MkFlfGu8oksL1o1AukxcbYSfsNGB9nTjOFUyYu3dN0eNlFnuZdrV1lrYjfDD_r7iEA5ZvWWk_LHKEur/s1600/postal+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl5sBnPb4v1OgmkQi02goCncOBHQXwTJWpOG04_YEWq8YygJS8T2soQBv-STnO1MkFlfGu8oksL1o1AukxcbYSfsNGB9nTjOFUyYu3dN0eNlFnuZdrV1lrYjfDD_r7iEA5ZvWWk_LHKEur/s640/postal+2018.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
Com m'agrada fer sovint, us desitjo unes Bones Festes amb una postal antiga, de quan l'Avinguda del Portal de l'Àngel era transitable i, malgrat la grisor que encara predominava en l'ambient dels anys 70, el centre de Barcelona era un esclat de colors i de llums.Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-18199198525869758532018-12-05T14:05:00.000+01:002018-12-05T14:05:02.980+01:00No diguis res<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnNU0dyLsu9mX3GwLuDzk0iqgQjXCQVtT-VY9BXYzSuVexiExtXiBsxqXUcNEoLuIqRdRQW_pEoIdfomxa70nf3zGnwS4XJsSA7nxS7Qvy3iIT0zWOH7WdFj-AJq-qDBTnLzrTHDqg2X8E/s1600/ras.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="404" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnNU0dyLsu9mX3GwLuDzk0iqgQjXCQVtT-VY9BXYzSuVexiExtXiBsxqXUcNEoLuIqRdRQW_pEoIdfomxa70nf3zGnwS4XJsSA7nxS7Qvy3iIT0zWOH7WdFj-AJq-qDBTnLzrTHDqg2X8E/s320/ras.jpg" width="208" /></a></div>
<br />
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<span style="color: red;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 18pt;"><span style="color: black;">No havia llegit res de l'escriptora Raquel Gámez Serrano, autora que publica habitualment amb Llibres del Delicte i que manté el blog "En clau de negre", i <i>No diguis res</i> ha estat una molt bona estrena. Aquesta no és una novel·la de tipus procedimental ja que el gruix de la història que s'hi narra no parteix d'un fet delictiu al qual li calgui una investigació policial sinó que es tracta d'una novel·la psicològica durant la qual, tanmateix, el lector no pot deixar de tenir la impressió que en qualsevol moment en passarà una de grossa. Fins que passa, és clar.</span></span></span><br />
<br />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 18pt;"><span style="color: black;"><i>No diguis res</i> és una novel·la de personatges molt ben construïda que narra la vida d'una parella al llarg d'un període d'anys força ampli. Els protagonistes, dibuixats amb precisió, arrosseguen uns passats emocionalment tèrbols i es mouen obsedits en cerca de la felicitat però, a causa d'una sèrie d'incapacitats afectives, acaben endinsant-se en la misèria moral més absoluta. A més, tothora sembla que es complaguin en unes actituds de vegades absurdes, marcades per la incomunicació, els silencis i la incomprensió. L'autora va fent, al llarg de la narració, un <i>in crescendo</i> del desassossec turmentós on viuen instal·lats aquests personatges fins que arriba el desenllaç, absolutament esborronador. </span></span></span><br />
<br />
<span style="color: red;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 18pt;"><span style="color: black;">On ens porten les fugides endavant en cerca de la felicitat somniada? Fins on estem disposats a arribar per tal de protegir els qui estimem? Aquestes són algunes de les preguntes a què ens aboca la lectura d'aquesta novel·la. Actual per la temàtica (sobre la qual crec que és millor no revelar res) però també pel tractament de la trama, d'una negror oberta de mires segons les tendències més modernes del gènere, i tan inquietant que atrapa el lector dins la mena de bogeria dels personatges, que el van empenyent pel pedregar alhora que hi cauen ells, sense poder-ho evitar, <i>No diguis res</i> és una novel·la de lectura plaent i absolutament r<span id="goog_494914691"></span><span id="goog_494914692"></span>ecomanable.</span> </span></span><br />
<br /></div>
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<span style="color: #990000;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">Botons de mostra:</span></span></div>
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<br /></div>
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<span style="color: #990000;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">"Volia </span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">pujar una família. Perquè, d’això, es podria dir que
ell ja no en tenia</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">. Els </span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">havia decebut
i d’alguna manera, incapaç també ara d’engendrar, seguia refermant la creença
que tenia d’ell mateix: era una persona mediocre, com tantes vegades li havia
retret el seu pare</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">."</span></span></div>
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<br /></div>
<span style="color: #990000;">
</span><br />
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<span style="color: #990000;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">"Des de petita, l’havien posicionat entre els marges
d’algú, d’un pare autoritari, d’una mare histriònica. D’un germà mort. I no
s’havia adonat fins aleshores que no estava preparada per a la solitud."</span></span></div>
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<br /></div>
<span style="color: #990000;">
</span><br />
<div style="direction: ltr; language: ca; margin-bottom: 0pt; margin-left: 0in; margin-top: 0pt; mso-line-break-override: none; punctuation-wrap: hanging; text-align: left; unicode-bidi: embed; word-break: normal;">
<span style="color: #990000;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 20pt;">"Tot restava encara per construir: tenia una casa, tenia un marit, només hi faltava un fill. Va forçar el gest i intentà somriure, de primer amb els llavis i després amb els ulls ja contagiats. Li esqueia més ser feliç i va decidir que no es permetria estar trista. Mai més. Hauria de mantenir a ratlla els records o inventar-los perquè no fessin mal."</span></span></div>
Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-86065961084937175632018-11-16T10:37:00.000+01:002018-11-16T10:37:24.532+01:00La segona dona i altres criatures feridesAvui tinc l'alegria de poder-vos presentar un llibre que em toca de ben a prop. És el meu recull de contes titulat "La segona dona i altres criatures ferides", publicat per l'editorial Espai Literari. Però no us en faig ressenya ni us en dic res més. Tan sols els tres botons de mostra que podeu veure a la imatge. Si mai teniu ocasió de llegir el recull, espero que us agradi i em pugueu donar la vostra opinió. El podreu trobar, per encàrrec, a qualsevol llibreria o bé a la botiga en línia de l'editorial.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1ncEj_TUT6SHl29BxESxUV3MRf4FkIC8uTRKIg8pIHbq-lcQ3Rw_-nEpfYJFLG3UklrB17MVboJG2P1Z7BnKulIahxs8G6rPfEwGQwnoBT9LfPsaUNTWYjAzitE3uRummKWjStzQrt0y/s1600/promoci%25C3%25B3+mostres+text.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1ncEj_TUT6SHl29BxESxUV3MRf4FkIC8uTRKIg8pIHbq-lcQ3Rw_-nEpfYJFLG3UklrB17MVboJG2P1Z7BnKulIahxs8G6rPfEwGQwnoBT9LfPsaUNTWYjAzitE3uRummKWjStzQrt0y/s640/promoci%25C3%25B3+mostres+text.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-9294563528686664222018-10-30T21:44:00.000+01:002018-10-30T21:44:19.454+01:00Els inicis d'Stephen King, els de Ray Bradbury i altres coincidències felices<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fEhOKwvUe_q9oHDMX9tZExRM7UG22Oa9sULDwRbcrlzKyls60X9s88HoSzVb8hiTZew7BxKCUQrFjy77MDjJ9HqGs_Ji_NerlfhTqb-J_0TD2i-RpQEvtWoYaXrD_QaD99ZqdDh5foXJ/s1600/BeFunky+Collage-STEPHEN+KING.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fEhOKwvUe_q9oHDMX9tZExRM7UG22Oa9sULDwRbcrlzKyls60X9s88HoSzVb8hiTZew7BxKCUQrFjy77MDjJ9HqGs_Ji_NerlfhTqb-J_0TD2i-RpQEvtWoYaXrD_QaD99ZqdDh5foXJ/s400/BeFunky+Collage-STEPHEN+KING.jpg" width="400" /></a></div>
Aquest estiu passat, entre moltes altres lectures (eclèctiques, per descomptat), vaig gaudir de dos llibres molt especials, trobats en llibreries de vell. D'una banda, '<i>Memoria de crímenes' (A Memory of Murder,</i> 1984), d'en Ray Bradbury, un recull de contes de quan el poeta de la ciència ficció era molt jove i encara no havia trobat les històries on se sentís còmode escrivint, per això mirava d'imitar l'estil negre de Hammet i Chandler, tal com explica en el pròleg, on també exposa les seves idees i experiències sobre el fet d'escriure; el primer dels contes ("Pequeño asesino") és un dels més inquietants i ben resolts que he llegit mai. D'altra banda, també vaig llegir '<i>Mientras escribo</i>', traducció al castellà del títol <i>On Writing. A Memory On The Craft</i>, un llibre de memòries que Stephen King va publicar l'any 2000, on parla, de manera desacomplexadíssima, molt entretinguda i adreçant-se constantment al lector com ho faria amb un amic, dels seus inicis en l'escriptura, de les tècniques narratives que utilitza, dels processos creatius que han seguit les seves novel·les i de la seva vida, marcada per la creació literària i per l'addicció a les drogues i l'alcohol. El llibre és una mescla exquisida entre llibre de memòries i compendi de tècniques d'escriptura i serveix per acostar-nos al vessant més humà de l'escriptor de Maine. A més, parla dels primers contes, molt anteriors a la publicació de <i>Carrie</i>, la primera novel·la, que va treure la família King de les angoixes econòmiques que estaven patint. Aquests primers contes són els que algunes revistes literàries del moment li van acceptar de publicar (n'havia escrit molts altres, que li van rebutjar, com no s'està d'explicar ell mateix). A mesura que m'endinsava en la lectura del llibre, anava marcant els títols que King hi esmenta perquè pensava cercar-los, majoritàriament a Internet, on sovint es troben joietes introbables en paper.<br />
<br />
I vet aquí que, a finals de setembre, dues de les millors editorials independents en català van anunciar la publicació conjunta de dos títols de King: L'Altra Editorial s'encarrega de l'<i>On Writing</i>, traduït com a '<i>Escriure. Memòries d'un ofici</i>' (en traducció de Martí Sales), mentre que Males Herbes ens acosta '<i>Torn de nit</i>' (Night Shift, 1978), traduït per Ferran Ràfols, el recull de contes primerencs que King esmenta al primer llibre i que jo estava disposada a cercar delerosament. Us imagineu la meva joia? Doncs encara n'hi ha més. Més endavant us ho explico.<br />
<br />
'<i>Torn de nit</i>', vint contes, amb un pròleg del mateix King on explica més detalls dels seus processos d'escriptura i sobre el que el entén per literatura de gènere de terror. Vint contes escrits entre el 1968 i el 1977, abans d'esdevenir famós, contes on ja va dipositar les llavors del que més tard germinaria en novel·les tan admirades com <i>Salem's Lot</i>. Alguns dels contes han donat peu a adaptacions cinematogràfiques, com "Els nois de les panotxes", a partir del qual es va crear una autèntica saga de films, o "Deixar-ho, S.A." i "La cornisa", tots dos inclosos com a curts al film <i>Cat's Eye</i> (1985), amb guió del mateix King.<br />
<br />
Entre les pàgines de '<i>Torn de nit</i>' ressonen les veus de Lovecraft i de Matheson, de tota la mitologia al voltant dels vampirs i del Dràcula de Bram Stoker, i aquell terror tan gustós que es troba en la quotidianitat i que King va aprendre dels relats de la Shirley Jackson. Dues de les històries m'han sorprès perquè no incorporen cap element sobrenatural ni terrorífic o misteriós ("L'últim graó de l'escala" i "La dona de l'habitació") i demostren que King és, realment, un gran escriptor d'històries i de personatges psicològicament profunds. Són dos drames tan reals com la vida mateixa, i el segon, que clou el recull, reconec que em va deixar especialment colpida. Dins d'aquest trasbals, sorgeix de nou la coincidència: l'esment al conte de terror de Bradbury que precisament acabava de llegir unes setmanes abans, aquell que menciono més amunt i que em sembla tan esplèndid.<br />
<br />
La literatura que fa Stephen King, tan marcadament de gènere, té molts detractors entre els literats més llepafils, i n'hi ha que li recriminen l'èxit tan esplendorós que, des de fa tants anys, el manté entre els escriptors més venuts. Prejudicis, és clar, i també un punt d'enveja. Estic segura que, si no fos per tots aquests condiconants, qualsevol any d'aquests li atorgarien el Nobel, i seria ben merescudament. Perquè la veritat és que Stephen King és un escriptor de raça que va començar a forjar el seu talent de ben jove i que ha anat demostrant el seu art al llarg dels anys, i això s'aprecia molt bé a '<i>Torn de nit</i>', un llibre destinat a fer les delícies dels seus admiradors però que també pot ser una bona manera, per als qui no en coneixen l'obra i hi tinguin curiositat, d'endinsar-se en el món del "rei del terror", ja que permet veure com va començar a construir el seu univers literari i a modelar la seva escriptura. Si aquesta lectura es complementa amb la d''Escriure', el goig ja és superlatiu absolut. Gràcies infinites, doncs, a Males Herbes i a L'Altra Editorial per haver-nos posat aquestes dues joies majúscules a l'abast en la nostra llengua.<br />
<br />
<span style="color: #cc0000;">Botons de mostra</span><br />
<span style="color: #cc0000;"><br /></span>
<span style="color: #cc0000;">"La meva obsessió són les coses macabres. Els relats que trobareu més avall no els he escrit per diners (...) els he escrit perquè resulta que els he escrit. Tinc una obsessió amb un potencial de venda. A les cambres encoixinades de tot el món hi ha un munt de bojos que no tenen tanta sort" (del pròleg).</span><br />
<span style="color: #cc0000;"><br /></span>
<span style="color: #cc0000;">"La porta va grinyolar diabòlicament sobre l'única frontissa restant, i vam endinsar-nos en la penombra de l'interior. L'olor de verdet i de podrit formava un tel vaporós que gairebé aclaparava. I era com si sota aquest vel hi haugés una olor encara més profunda, una olor llefiscosa i pudent, la flaire de la vellúria i de la decadència. Una ferum com la que deu sortir dels taüts corruptes i les tombes violades."</span><br />
<span style="color: #cc0000;"><br /></span>
<span style="color: #cc0000;">"El tallagespa vermell que l'home gras havia dut amb la furgoneta corria tot sol. No l'empenyia ningú; de fet, no hi havia ningú a menys d'un metre i mig de distància. Corria febrilment, esquinçava la pobra herba del pati d'en Harold Parkette com si fos un dimoniet venjatiu pujat directament de l'infern. La màquina xisclava i bramava i es tirava uns pets blaus d'un fum blau de petroli, endut per una mena de bogeria mecànica frenètica que omplia en Charles de terror. L'olor mig pansida de l'herba tallada planava a l'aire com un vi agre."</span><br />
Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-48375416965889607502018-10-13T21:15:00.000+02:002018-10-13T21:15:23.748+02:00Mandarines, un film d'història agredolça<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZu5LqBBqIO-5r96cnvsjH6wBgihBZwzB3l6UON_sLvornblN06IMAfBMlOV8QqMWITmJEMMkHR0OqPZtUz2tqWsw4kzaZnm9ib9EFckqCq3rD_t2VU-cATktEVH9Bv_SDFtl60inuQ9Gk/s1600/mandariinid_tangerines-415947430-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1006" data-original-width="708" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZu5LqBBqIO-5r96cnvsjH6wBgihBZwzB3l6UON_sLvornblN06IMAfBMlOV8QqMWITmJEMMkHR0OqPZtUz2tqWsw4kzaZnm9ib9EFckqCq3rD_t2VU-cATktEVH9Bv_SDFtl60inuQ9Gk/s400/mandariinid_tangerines-415947430-large.jpg" width="280" /></a></div>
Avui us parlaré d'un film que em té el cor robat: Mandarines (Mandarïinid), una producció estoniano-georgiana de 2013, dirigida, produïda i escrita pel director de cinema i guionista georgià Zaza Urushadze. El context del film és la guerra que es va esdevenir el 1992 entre les antigues províncies soviètiques de Geòrgia i Abkhàzia (també es pot escriure Abcàsia), quan aquesta darrera cercava el reconeixement com a republica independent, després de la desintegració de la Unió Soviètica.<br />
En un llogaret d'Abkhàzia han romàs només dos vilatans, veïns i amics de tota la vida; l'un es dedica al conreu de la mandarina i l'altre, que és fuster, li confecciona les caixes amb què transportar-les. Allà coincideixen dos guerrillers, un de cada bàndol, enemics mortals, per tant, que han caigut ferits i són atesos pels dos amics, dins d'un pacte de no agressió mentre romanguin dins la casa del fuster. La relació que s'estableix entre aquests quatre homes durant algunes setmanes és l'eix central del film. Una història senzilla en aparença però amb un contingut molt profund i ple d'humanitat. Un cant a la pau, a la inutilitat de les guerres, a l'esperança. Amb una fotografia preciosa, amb pinzellades d'humor i amb una seqüència final bellíssima, quan ja apareixen els crèdits, on es veu un dels protagonistes conduint per una carretera enmig del paisatge mentre sona la darrera cançó, pertanyent a la banda sonora de tocs orientals creada pel compositor georgià Niaz Diazamidze. Un film absolutament commovedor que he vist unes quantes vegades i que sempre em desperta les millors de les emocions.<br />
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-52715999964995038182018-07-23T09:20:00.000+02:002018-07-23T09:20:43.119+02:00Lema<span style="font-size: large;">Fa temps que no escric res en aquest espai però ara he decidit tornar-hi. Espero que pugui tornar a ser amb força i assiduïtat. Els qui em seguiu sabreu que aquest blog és molt eclèctic i per això tracta, habitualment, de llibres però també de la Barcelona d'abans, de gèneres literaris i, en algunes ocasions, de qüestions actuals. I, si pot ser parlar de tot relacionant-ho amb llibres, encara millor. En definitiva, hi parlo de les meves dèries, que són diverses i variades. L'espai domèstic, la casa on vivim i, especialment, allà on ja no vivim i que enyorem, és una d'aquestes dèries. Per això el que avui us deixo, com a preludi dels posts que intentaré anar penjant amb un ritme més sovintejat, és una reflexió amb la qual coincideixo al cent per cent, procedent de la novel·la <i>La ciutat i la casa</i>, de l'escriptora italiana Natalia Ginzburg (1916-1991); si no l'heu llegida, correu a cercar-la a la biblioteca o a la llibreria del barri o a qualsevol llibreria de vell. És una novel·la esplèndida, d'aquelles que es queden dins del cor i a la lleixa dels llibres als quals cal retornar sovint. La cita que n'he seleccionat podria ser perfectament un dels lemes d'aquest blog i, per què no, de la meva vida mateixa. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaw68gupTfjuUdVm4xu2nhyphenhyphen5MgskCM_sbdAwKzFBodzknSmIkoqODBmG4p0oA_1WPhmUv_9QRpuowcmL0a6_aggDKR_5b0hmfgm0PqdzR5xfR3-KDZZznvuAV3NpD6d7uIk7tdZByEE4Hy/s1600/casa+ginzburg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaw68gupTfjuUdVm4xu2nhyphenhyphen5MgskCM_sbdAwKzFBodzknSmIkoqODBmG4p0oA_1WPhmUv_9QRpuowcmL0a6_aggDKR_5b0hmfgm0PqdzR5xfR3-KDZZznvuAV3NpD6d7uIk7tdZByEE4Hy/s640/casa+ginzburg.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4903991133438133097.post-47995382034166984372017-12-22T12:30:00.000+01:002017-12-22T12:30:01.442+01:00Amb aquesta fotografia del Portal de l'Àngel cap als anys 50-60 a tutti colori però amb predomini del groc, us desitjo unes Bones Festes. Un Nadal més reivindicatiu que mai, amb els nostres drets conculcats per un govern aliè que ni tan sols té una representació significativa en el nostre Parlament. Amb el record dels presos polítics i dels governants a l'exili, amb l'alegria d'haver tornat a aconseguir, ahir mateix, majoria absoluta independentista (tot i que amb l'amargor de veure com un partit creat per fer-nos mal ha obtingut tant de suport popular de les classes més baixes i ignorants), els millors desitjos per a tots vosaltres.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxpkuUeYmOTs0VHDiaaECC835f7Sl9ATPbwocwNZRAuInjC6_jpAfw1akFLMoxwnJ7E-mz5SbxCIxZEhmshLVRC-SAWSWC1Ju-L9lEAgqTfL_pWGVEgnVn1PlzY2aEf5aEQAjUyDEMXlgX/s1600/postal+enderiada+colors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxpkuUeYmOTs0VHDiaaECC835f7Sl9ATPbwocwNZRAuInjC6_jpAfw1akFLMoxwnJ7E-mz5SbxCIxZEhmshLVRC-SAWSWC1Ju-L9lEAgqTfL_pWGVEgnVn1PlzY2aEf5aEQAjUyDEMXlgX/s640/postal+enderiada+colors.jpg" width="640" /></a></div>
Enderiada de Menahttp://www.blogger.com/profile/08831888287725347674noreply@blogger.com0