Contes amb frescor cítrica

Estic segura que us va passar per alt aquest llibre de l'Albert Roca Enrich que avui us recomano. És un recull de contes que el 2009 va guanyar el Premi Joan Marquès Arbona de relats de la Vall de Sóller. El va publicar, tres anys més tard, Edicions Documenta Balear. Aquesta mena de desconsideració només s'explica per la poca importància que, en certs sectors editorials (i també entre el públic en general), es dóna al gènere del relat curt. Ja sabeu, els que seguiu el meu blog, com em deleixo pels gèneres breus, especialment pels contes, i com els vindico de manera aferrissada. Avui us recomano vivament la lectura d'aquest llibre.

Són vint-i-tres contes molt breus que llisquen amb agilitat, plens de poesia en molts casos, i que deixen un regust molt especial, com molt allimonat, tal com indica el títol. Però més aviat podríem definir-lo com a molt cítric. Perquè no tots tenen l'acidesa de la llimona; també n'hi ha d'amargs com l'aranja i d'altres que deixen aquell regust tan agradable de les taronges al punt.

Tendresa, crueltat, crítica social, por al desconegut, amistat, amor, imbecil·litat humana... Un còctel eclèctic de temàtiques i de sensacions molt diverses amara les pàgines d'aquest recull. Hi trobem realisme descarnat, surrealisme, quotidianitat, distopies, realisme màgic i fantasia alienígena, ben amanit tot plegat amb dosis d'humor i d'ironia marca de l'autor.

Una mostra d'ironia i originalitat és la repetició d'un mateix conte amb dos finals alternatius, ben diferents, sense avisar-ho gaire. Com les cares A i B dels discos de vinil, com les dues cares d'una mateixa moneda. Un és taronja i l'altre aranja. Contradictoris, com la condició humana mateixa, i per aquesta raó, ben versemblants, tant l'un com l'altre.

Aquest recull aplega unes històries plenament recomanables, escrites amb un llenguatge fresc i desacomplexat. Convé paladejar-les d'una en una i a poc a poc, com si fossin els petits glops amb què s'assaboreix una llimonada en ple estiu.