La Plaça de Catalunya, una plaça lletja

Foto 1 - La plaça de Catalunya actualment, un poti-poti d'estils

Avui, això anirà (una mica) d'estirada d'orelles als que han anat malmetent la imatge de Barcelona, cap i casal del nostre país, on vaig tenir la sort -o la desgràcia- de néixer fa alguns anys. M'empara el dret d'haver viscut, per sort o per desgràcia, fins als vint-i-cinc anys, en un dels barris més emblemàtics de la ciutat: la Sagrada Família, al davant mateix de la plaça dels arbres i de la façana de la Passió, que vèiem des del menjador estant. Doncs bé, també per sort o per desgràcia, tota la meva infantesa va alhora lligada a un altre punt neuràlgic: la Plaça de Catalunya (els meus tiets Carmeta i Luis hi vivien a tocar, a la Ronda Universitat). Tots dos pisos, ara irremissiblement perduts i avariciosament enyorats (però d'una manera tal que gairebé sento dolor físic, creieu-me), eren de lloguer, renda antiga, i vaig haver-me'n d'acomiadar -aquí sí: per desgràcia- quan, primer els oncles i, anys més tard, els pares, els van deixar. Són històries tristes i no tinc ganes de comentar-les amb detall. A més, el que m'interessa deixar clar és que, com a visitant del tot assídua que vaig ser dels dos espais barcelonins, com a persona que hi va viure i passejar, entrant a botigues de la mà de la mare o de la tieta, passejant pels carrers amb el pare o el tiet, veient el dia a dia de la quotidianitat durant anys, tinc una opinió més aviat galdosa de com estan ara. Sobretot, de la plaça de Catalunya, la zona més prostituïda de la ciutat. La que més canvis ha experimentat al llarg del temps, cada vegada a pitjor.

Foto 2 - Anys 30: la deessa de Clarà en primer pla

Mireu, si no, la segona fotografia que acompanya aquest text. És dels anys 30, molt abans que jo nasqués, molt abans de la guerra, molt abans de res del que he viscut. I, tanmateix, trobo a faltar aquesta plaça de Catalunya tan diferent de l'actual. I això és el mateix que dir que m'hauria agradat conèixer-la, veure-la de prop amb els meus propis ulls. Però m'he de conformar amb les fotografies antigues (gràcies a blogs com el de Barcelofília, que no només les mostren sinó que les expliquen amb detalls exhaustius). Fixeu-vos què s'hi veu, en aquesta fotografia dels anys 30: una plaça majestuosa, amb edificis d'una gran bellesa arquitectònica. Situem-nos: al fons tenim les cúpules punxegudes de les cases Rocamora (avui dia, sortosament, encara es conserven), a l'esquerra l'Hotel Colón (desaparegut) i a la dreta la casa Vicenç Ferrer, on ara hi ha el mastodòntic Corte Inglés (horrorós, sobretot actualment i tenint en compte quina preciositat d'edifici van enderrocar per construir-lo, però és que fins i tot el Corte Inglés que jo recordo, el dels anys 70, era millor que el búnker actual!). A la foto, gairebé en primer pla, la deessa d'en Clarà enmig d'un jardinet. Avui dia, aquesta estàtua preciosíssima, a banda de ser una còpia (per tal de protegir l'original de possibles actes incívics, cosa que trobo bé), l'han situada mirant cap a l'altra banda (abans mirava cap a mar i ara mira cap a muntanya) perquè li han situat al davant el monument a Francesc Macià (aquella escala invertida monumental on el bust del president homenatjat amb prou feines es veu; fixeu-vos en la foto 3). Aquest canvi de posició de la deessa fa que tingui la llum del sol en contra i que, per això, no llueixi tant, a banda que està amagada pel monument a Macià i que dóna l'esquena als qui entren a la plaça des de la Rambla de Canaletes.

Foto 3 - Monument a Macià, amb deessa i "búnker" al fons

Foto 4 - Anys 40, el que avui és l'edifici del Triangle, entre Pelai i Bergara

A la quarta fotografia d'aquest post hi podeu veure com era, als anys 40, la zona que avui ocupa l'edifici del Triangle, la façana Llobregat, entre Pelai i Bergara. Compareu amb el que es veu avui dia i digueu-me si no us sembla que, abans, aquesta zona era molt més elegant. D'acord: també els nostres avis eren més elegants que no pas nosaltres (només cal veure, justament, fotografies antigues). Però és que els voltants de la plaça han anat enlletgint-se a base de decisions errònies que han obeït més a criteris crematístics que no pas a d'altres d'artístics o funcionals. Fins i tot, als deliris creatius d'un arquitecte com Bohigas (sabeu que, entre el món dels arquitectes, hi ha qui li diu "Boñigues"?), que va perpetrar l'edifici actual del Corte Inglés, el búnker que acaba de desvirtuar una plaça tan estimada pels barcelonins i tan feta malbé pels que han remenat les cireres als consistoris que s'han anat succeint al llarg de generacions.

Ras i curt: la plaça, els seus voltants, és actualment un mostrari d'estils arquitectònics que no guarden cap mena d'equilibri ni relació. No hi ha harmonia. No hi ha elegància, excepte per elements puntuals. Em quedo, per alimentar la meva nostàlgia d'allò no viscut, amb la versió de la plaça abans que hi hagués l'enrajolat central, abans que haguessin enderrocat l'Hotel Colon per fer-hi el Banco Español de Crédito, abans que hi haguessin les dues fonts que sempre he conegut, quan hi havia un únic únic sortidor en forma de copa, com podeu veure a la foto 5 (amb l'Hotel Colon encara dempeus) i a la foto 6 (dels anys 50, poc abans que també es carreguessin el brollador). Una plaça envoltada d'edificis senyorials i plena d'elements arquitectònics que la feien veure's majestuosa. Tot al contrari del que és actualment, Com a mostra, la foto 7, on podeu veure una imatge presa des d'un punt estatègic que permet que la plaça actual sembli un indret mitjanament elegant.

Foto 5 - La plaça amb el brollador amb copa i la font (anys 20)

Foto 6 - Anys 50. Sortidor únic en forma de copa.

Foto 7 - L'angle exacte des d'on mirar-se la plaça i que sembli un indret amb encant (si no fos pel "búnker")