Bon actor, gran cantant i excepcional músic i artista, que al llarg dels anys no ha deixat d'innovar i reinventar-se a cada nou treball. M'agrada pensar que també va ser bona persona.
Ningú no sabia que estigués malalt i això ha fet que tots els que, en certa manera, l'estimàvem, perquè estimàvem el seu Art, ens sentim tristos com si hagués desaparegut algú proper. Com a adolescent dels anys 80 i jove dels 90, allò que en diuen "banda sonora de la meva vida" va lligada de manera estretíssima a la seva música i a la seva carrera com a actor. Gràcies als programes musicals de l'època, com l'espanyol Tocata o el català Pleitaguensam, vaig poder gaudir dels vídeos sovint estrambòtics amb què promocionava els seus singles.
Acabava de complir 69 anys el dia 8 de gener i, el mateix dia, havia donat a conèixer el seu darrer treball, Blackstar, amb un single d'uns 10 minuts de duració i un videoclip d'allò més inquietant, com la cançó mateixa. Diuen alguns que això és reflex del que li passava per dins. Ben lluny d'aquell altre vídeo llarg que va fer per promocionar "Blue Jean", una mena de curtmetratge dirigit per Julien Temple, titulat "Jazzin' for Blue Jean", on apareixia fent dos papers ben diferents, el d'estrella del pop i el d'enamorat maldestre i sòmines. Com em va fer xalar! Tant com en la pel·lícula "Labyrinth", que va coprotagonitzar la privilegiada Jennifer Connelly, amb 15 anys (la mateixa edat que jo, aleshores). Després va anar fent altres treballs més complexos, més rics musicalment i menys populars, menys fàcils, fins aquest darrer, on la influència del jazz i la saviesa musical del geni són manifestes. Una nova meravella de Bowie. La darrera.
Descansa en pau, David Bowie, camaleònic Duc blanc, Ziggy Stardust, Starman. Ara ets pols d'estrelles. Retornes a les cendres i a nosaltres ens queda, per sempre, la teva música i el teu Art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada