La foto dels castellers és d'Elena Gavaldà photo & video. |
Aquests dies, a Espanya,
s’està debatent la investidura per tal d’escollir un nou govern i, des de Catalunya
estant, ens ho mirem amb una barreja de curiositat i d’expectació, com qui contempla
un espectacle, tenint en compte que fa anys i panys que molts hem fet la
desconnexió mental (Ah! —em pregunto, sorpresa— Però és que hi havies estat mai
connectada?) i ara ja només estem a l’espera del cop de tisores definitiu que
està en mans dels nostres governants (i nostre, és clar, que ja portem temps
jugant-hi un paper decisiu). Ahir, però, vam poder gaudir de la repassada que
Pablo Iglesias li va fer al candidat Pedro Sánchez. Una repassada plena de
dades històriques irrefutables i, sobretot, de dignitat política i humana. I d’aquesta
repassada en queda una imatge d’aquelles que retraten més qui les observa i
n’opina que no pas qui les protagonitza: la morrejada d’Iglesias i Xavier
Domènech entre els escons del Congrés, davant les mirades atònites i impagables
dels diputats del PP. Tant se val si, com s’ha dit, va ser un error de
sincronia en anar-se a fer un petó a les galtes i per això van acabar fent-se’l
a la boca. El resultat és una imatge magnífica, similar a la que van
protagonitzar dos castellers, que van petonejar-se celebrant que havien
aconseguit descarregar el dos de nou amb folre i manilles, i a la dels cupaires
David Fernández i Antonio Baños, que ara no sabria concretar què celebraven
però segur que si van unir els llavis amb tanta fruïció va ser perquè els va
venir de gust. Aquesta mena d’imatges esdevenen icones perfectes per a la
lluita en contra de l’homofòbia.
Perquè quan homes
heterosexuals (gosaria dir que ho són tots els fotografiats) es morregen en
públic amb aquest desacomplexament tan sa i lluminós, estan fent molt més que
expressar un entusiasme momentani o una camaraderia entranyable. Estan
contribuint a visibilitzar els petons entre persones del mateix sexe com un fet
normal i habitual, propi de persones que s’estimen i que ho celebren amb alegria.
I, més encara, estan fent passos endavant per esmicolar tabús, desfer
prejudicis i eliminar discriminacions i estigmatizacions de les persones
homosexuals.
Tot i que en el nostre país —i
també a Espanya i a la resta d’Europa— l’homosexualitat masculina i femenina es
pugui viure amb un cert respecte per part de l’entorn, amb una certa
tranquil·litat, hi ha molta feina per fer, això és evident. I, de la mateixa
manera com les discriminacions que pateix la nostra llengua ens afecten a tots,
sigui on sigui que es produeixin d’arreu dels Països Catalans, també ens ha
d’afectar, com a persones, la discriminació d’altres éssers humans, la
marginació, la humiliació, la persecució, sigui on sigui que es produeixin d’aquest
món. Més encara, de la mateixa manera que la
lluita feminista necessita dels homes que entenen i respecten les
reivindicacions de les dones —tan necessàries, encara, avui dia—, la lluita
pels drets dels que viuen una sexualitat diferent també es veu reforçada amb la
col·laboració dels que la viuen de maneres "tradicionals". Perquè,
tot plegat, al cap i a la fi, es resumeix en una qüestió de reivindicació de
drets humans i de respecte a la llibertat de les persones. I, en aquesta
lluita, hi estem implicats tots els éssers humans, sense excepció.
El dia que sobrin explicacions no sera notícia i llavors de que viuran els llops?
ResponEliminaPetons.
El dia que sobrin explicacions no sera notícia i llavors de que viuran els llops?
ResponEliminaPetons.
Totalment d'acord, fantàstic apunt. El comparteixo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Anna Maria. Cal que continuem fent pedagogia a cada instant. Benvinguda al meu blog. Una abraçada.
EliminaEts autentica Anna, segueix així.Petonets
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria! Una abraçada!
Elimina