Quinze anys amb tu

"Em fa feliç tenir-te per poder estimar-te". Aquest és un pensament que vaig escriure al febrer passat pensant en tu. No sabia que marxaries tan d'hora. No podia ni tan sols imaginar-m'ho, en aquell moment. És una frase que resumeix totes les sensacions precioses que he viscut tenint-te a prop tots aquests anys. Quinze anys plens de la teva estimada presència. Tota la teva vida.

Sentir els teus miols mentre obria la porta i trobar-te esperant-me al rebedor de casa. Asseure'm a la butaca, sentir les teves passes baixant l'escala de fusta i veure la corredissa que feies per posar-te'm a sobre. Gaudir d'aquest plaer que m'oferies. Que m'esperessis al passadís mentre jo era asseguda a la tassa del vàter. Cridar-te quan no sabia on eres i que vinguessis de seguida. Si et cridava i no venies i t'havia de cercar sota el llit o el sofà també tenia la seva gràcia. El gest que feies amb el cap reclamant-me carícies. El petit ensurt quan pujaves de sobte al meu llit. La manera com t'arraulies contra el meu cos mentre jo t'abraçava. La confiança infinita amb què ho feies. Sentir que el cor se m'esponjava amb aquests instants que compartíem. Els teus ulls verds fixos en mi, encuriosida com estaves amb qualsevol cosa que jo fes. La teva carona preciosa ben a prop de la meva. Els petons que em permeties que et fes. Que em deixessis tocar-te els coixinets dels peus. Agafar-te com a un nadó i que et deixessis fer. Els sons que feies en llepar-te. La placidesa amb què dormies. L'amor tan gran que em feies sentir...

Finalment, consolar-me perquè hem trobat un indret preciós on tenir-te. Ben a prop nostre. Ben endins nostre. Per sempre, Lluna amorosa. He estat feliç perquè t'he tingut per poder estimar-te.